Hi a tres coses que m'avorreixen molt, la vida, la Formula 1 i el fútbol. La vida, la deixo passar indolent i que faci el que vulgui, tossuda com és, la fórmula 1 perquè es l'avorriment institunacionalitzat per TV3 (la seva, i últimament, de la ceba) i el fútbol que tambè és avorrit per se, llevat que sigui de la Premier, que és distret, encara que no juguin a fútbol, pero corren molt i almenys es deixen veure i a una certa velocitat. 
Veient ahir l'Espanyol arrossegar-se patèticament per un camp de fùtbol, o el Barça avorrint a les ovelles davant els fills de la 'Alhambra', com voleu que m'agradi veure el fùtbol. Tito Vilanova o el novaiorquès de luxe no hi tenen res a veure, són mers comparses; la cosa és Valdes, Puyol, Xavi, Iniesta i Messi, si hi ha aquests junts al camp hi ha espectacle, sinó és la banda del empastre. Val a dir però que hi esports o activitats lúdiques mès avorrides encara: quan estàvem a l'Havana, retransmetien per la TV dels germanets Castro partides d'escacs comentades per un speaker. És el que tenen les revolucions fallides, que acaben matant d'avorriment.... i de gana.