Em preguntava aquest matí, si aquests díes - normalment rúfols - en que les mosques estàn tan emprenyadores donant voltes al nostre voltant, aturant-se al clatell, l'orella o el front o deixant-se veure ostentosament davant nostre al costat o damunt del teclat, ens estàn volent dir quelcom. Sembla com si volguessin cridar la nostra atenció per avisar-nos d'alguna cosa, o fer-nos saber algun fet a punt d'esdevenir, o potser són elles que tenen algun problema i ens el volen comunicar. Aixó em preguntava aquest matí amb una d'aquestes mosques que anava fent el borinot pel meu voltant. En un moment donat li he parlat i ella s'ha quedat quieta al cantó esquerra del teclat on hi ha la tecla ESC. Semblava que m'estès escoltant atentament, però no ho sabré mai, m'ha passat com a l'escorpí amb la granota. Gairebé inconscientment l'he enviat a l'altre barri on reposen eternament les mosques. Ho sento! és la meva naturalesa - li he dit - i no ho he pogut evitar, l'instint animal ha estat superiór a la meva tafaneria.
Ens volen parlar les mosques?
9.11.12
* label12
como se enteren los de la protectora de animales ¡¡¡¡
ResponEliminaEm pensava que era cert allò del refrany..."quan l'octubre s'ha finit mor la mosca i el mosquit"
ResponEliminaDeu ser que les mosques de Sabadell són més resistents i moren més tard.
Hauria d'estar contenta aquesta mosca: ha mort al costat d'un dels blogaires més veteranos de la xarxa. No totes les mosques tenen aquest honor.
Això és un relat superb sobre l'assassinat d'una mosca. Impactant i molt divertit.
ResponEliminaSi les mosques fossin menys emprenyadores, el diàleg entre elles i els humans seria altament productius, però, de moment, ni la seua naturalesa ni la nostra ens permet contactes duradors. El món és com és.
ResponEliminales mosques no són animals Miquel, són de la familia de les cucurbitàcies.
ResponEliminadoncs encara n'hi ha de mosques Gabriel, el que passa és que amb el fred perden velocitat i reflexes, per aixó vaig poder anorrearla.
ResponEliminava ser un dany col·lateral Ramón.
ResponEliminaXaval!
ResponEliminano tiris pedres al fanal!
que ens quedarem a les fosques
tu, jo, el fanal i la mosca.
Miquel,aquest el sabia pes llarg, pero no el trobo ni el recordo.
En Burgos las moscas han desparecido hace un mes, las que quedan son terriblemente resistentes y hay que matarlas a tiros y aun así...
ResponEliminaEl otro día vi a una llevarse un coche entre las patas...no digo más..
Quan vagis a l'infern et posaran a la sala de les mosques. No oblidis que un dels noms medievals del dimoni és "Senyor de les mosques".
ResponEliminaTemu, ¿seguro que era una mosca?, o era un moscón
ResponEliminaLluís, no estàs al dia, va dir Juan Pau dos que l'infern no existeix, ès va oblidar de dir que és a la terra.
ResponElimina