Viena i la crisi 29.11.12

Malgrat la crisi, l'empresa sabadellenca VIENA, obre un nou local al 22@, seguint la seva política d'expansió, lenta pero segura. Vol dir que encara que estem en temps de crisi, es pot seguir ampliant negocis si són rendibles, sense fer cas del qui aconsellen aturar màquines o reduïr el negoci. En temps de crisi si es gestiona bé, com és el cas de Viena, és quan surgeixen oportunitats que cal aprofitar.

A l'agost de l'any passat vaig publicar una faula sobre la crisi que entenc és molt didàctica. Si la voleu llegir, la trobareu AQUÍ

La reproducció de les tòrtores coixes al baix Llobregat 28.11.12

A voltes amb el comentari d'ahir sobre l'afer de l'Ajuntament de Sabadell, ja sabia que tindria més visites i comentaris que si hagués parlat de la reproducció de les tòrtores coixes al Baix Llobregat, que a lo millor podria ser un post interessant i fins i tot erudit i ecologista, però que en principi no despertaria l'interés de gaire personal per llegir-ne el seu text.

En canvi si el títol el poso així tal qual l'he deixa't, ja estic cridant l'atenció i gairebé engrescant a entrar a llegir el text, a veure de que collons vull parlar, perquè és evident que de les tòrtores coixes al Baix Llobregat, no!.
Succeeix però, que sovint com que un escriu sobre el que l'interessa no cuita aquests detalls i entre titulars escadussers i texts molt circunstrits a les cabòries d'un mateix no és que precisment cridin l'atenció ni les ganes d'endinsar-s'hi a la resta del personal.
En fi, que no tinc ni idea sobre la reproducció de les tòrtores coixes al Baix Llobregat, ni sé si n'hi ha, de fet no tinc massa idea de res en general, però sembla ser que aixó del 3% del totxo és el pa de cada dia a la majoria d'ajuntaments amb territori edificable a l'abast.
I ja parlant d'un altre tema, no deixa de ser curiós que José Maria Aznar López, aprofitant la presentació del primer dels tres volums de les seves memòries, tot i havent dit que no està per la política, que lo seu es donar conferències, o sia la vida académica (segons diu ell)...deia.... no deixa de ser curiós que hagi lloat en una entrevista a la SER la figura política de Rodrigo Rato com si fos un crack, i hagi reblat en els diners que el pare d'Artur Mas tenia a Lienchentstein o Suïssa, i que de fet ja es varen regularitzar amb el fisc Espanyol l'any 2010, per el que Artur Mas està totalment dins la llei i no l'han imputat per res, mentre que potser 'sostenella i no enmendalla Aznar' desconeix, dissimula, o no li convé recordar que Rodrigo Rato està imputat pel cas Bankia.
El raser dels miserables a l'hora de lloar o implicar les persones és diguessim peculiar, rastrerament peculiar.

El clam de la pressumpta rancúnia 27.11.12

Unes 250 persones s'han concentrat davant l'Ajuntament de Sabadell per clamar en contra de la corrupció a l'administració pública. La protesta s'ha convocat a través de les xarxes socials després que aquest mateix dimarts hagi esclatat el cas 'Mercuri', de presumpta corrupció urbanística. El cas ha esquitxat, entre d'altres, l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, imputat per suborn, tràfic d'influències, falsificació documental, infidelitat en la custòdia de documents, negociacions i activitats prohibides a funcionaris públics i omissió de deure de perseguir delictes. "Bustos dimissió!" o "Fora corruptes de l'Ajuntament!" han estat alguns dels càntics que s'han escoltat durant la protesta. 

Protesta en la que segur hi havia Dolors Calvet, les restes d'entesa i els d' iniciativa i els quatre de rigor que s'apunten a un 'bombardeiu'. Que hom sàpiga, tothom - de moment - es pressumpte corrupte fins que la justicia provi que ho és, i sincerament no entenc que feia aquesta gent - llevat dels que li tenen jurada a Bustos, potser perquè els ha guanyat sempre - manifestant-se un ranvespre plujós i rúfol a la Plaça de l'Ajuntament de Sabadell. 

No sento cap simpatia personal pel Sr. Bustos, l'omnipresent alcalde la meva ciutat, de la branca españolista del PSc, i sospitós habitual en més d'un afer, amb germà i oncle incorporat, però el considero massa llest i hàbil com per deixar-se embolicar en una trama com aquesta. Potser l'he sobrevalorat, però jo no em precipitaria i esperaria a veure com es desenvoluppa l'accio de la justicia. Si fan com en el cas dels barruts Millet i Montull, la cosa va per llarg, i cal no oblidar que aqui hi està emmerdada molta gent, entre ells CIu, que cal recordar tenen la seva seu embargada, i no pressumptament, no! embargada. És casual l'acció contra Bustos i els seus ara?, i venint la denuncia de ICV de fa dos anys? que ja dic que li tenen botada. En el pitjor dels escenaris, el 3% és moneda de canvi habitual, i aqui, o els encausen a tots o esta prevaricant la pròpia Justicia amb la seva arbitrarietat. Ja ho va denunciar al seu dia Maragall i fariseicament el varen fer retractar. No hi ha un pam de net, i no se jo si els que es manifestaven avui a la plaça de l'ajuntament estàn lliures de culpa o de rancunia. 
Sempre pressumptament.

L'Elbert em recorda a Mas 26.11.12

Un fracassat és un home que ha comès un error, però que no és capaç de convertir-lo en experiència.

Elbert Hubbard.

...  i a mi que l'Elbert Hubbard em recorda a Artur Mas, amb el barret en pla menestral.

87 escons, bé valen una missa 26.11.12

M'ho deia el meu pare ahir al matí mentre esmorzàvem: Noi!, votaré Esquerra, no me n'acabo de fiar d'en Mas, i els d'Esquerra amb Junqueras saben el que volen i faràn tot el possible per que la consulta es celebri. 
Haig de dir que jo tambè vaig votar Esquerra, bàsicament pel mateix motiu que el meu pare, al cap i a la fi a Convergència i Unió li ha fallat a l'hora de votar, la puta i la ramoneta. 

Em deia tambè el meu pare, que dubtava que CIu haguès tingut en compte que els manifestants del dia 24 de Novembre ho feien contra el Govern català i les seves retallades, no contra el de Madrid, i que no creia que la majoria de la gent que es va manifestar votés a Mas.

Pensava en la nostra conversa ahir a les vuit quan varen donar els resultats estimats els de TV3, que tot i no encertar massa, si varen donar com a segona força Esquerra.

L'error, el greu error de Mariano Rajoy seria no deixar fer la consulta, i el dels nacionalistes Catalans el deixar de fer-la, i quan més aviat millor. Dubto que guanyés el SI, l'estrategia de la por ha funcionat més del que podia semblar, però l'única manera de saber que succeiría, seria deixar fer la consulta. Sortiriem de dubtes d'una vegada i no perderíem més temps marejant la perdiu. 87 escons, bé valen una missa.

Oriol Pujol: Game over 24.11.12

Convergència i Unió (CiU) va acabar ahir la campanya electoral sense haver ajuntat sobre d'un escenari als dos màxims dirigents de CDC, Artur Mas i Oriol Pujol, número ui número tres a la llista de la federació nacionalista per Barcelona (lanúmero dos és Joana Ortega, d'Unió Democràtica de Catalunya). Casualitat o estratègia calculada? Més aviat el segon. I por. Por a que pogués ser imputat abans del 25 de novembre per intentar arreglar el concurs de repartiment de les ITV que preparava el Govern d'Artur Mas. Però, paradoxalment, en comptes de ser Oriol el protagonista de la campanya, el president s'ha convertit en la diana per la filtració d'un suposat esborrany que l'acusava, amb Jordi Pujol, de tenir comptes secrets a Suïssa i de cobrar comissions per les obres públiques que s'adjudiquen a Catalunya.

Els escàndols que han esquitxat la federació nacionalista en els últims mesos no són aliens a aquesta estratègia. Oriol Pujol apareix en l'anomenat cas ITV, és a dir, en la trama empresarial que pretenia carregar l'actual xarxa de concessionaris d'ITV i establir un nou mapa territorial on les empreses d'un grup determinat tinguessin participació. Entre ells, estaven dos excompanys de col · legi del fill delexpresident.

De fet, a CiU temien que Oriol Pujol pogués ser imputat en plena campanya electoral per tràfic d'influències i altres greus delictes i, encara que des del passat mes de juliol la policia ha treballat en un informe sobre la seva responsabilitat en el cas, en mitjans judicials es va considerar pertinent esperar uns dies per prendre una determinació. La imputació del secretari general del principal partit català (i número tres a les llistes) podria haver tingut conseqüències nefastes per a la coalició nacionalista. I per això es elaborés una agenda de baix perfil per al polític convergent.

"No és cert que hàgim ocultat a Oriol Pujol durant la campanya. Oriol ha trepitjat molt territori. Tant ell com Josep Rull [secretari d'Organització de Convergència] s'han dedicat des de fa setmanes a cobrir els actes a què Artur Mas li era impossible assistir. Ha visitat molts pobles i ha tingut una intensíssima activitat, encara que és cert que no ha tingut un protagonisme de primer nivell. Però ha fet uns 60 actes durant aquesta campanya, és a dir, en quinze dies, si comptem els de matí i tarda ", assenyala a El Confidencial una font de la direcció de Convergència.

Orio Pujol és a hores d'ara un cadàver polític, lo qual li escau, no havia d'haver ni començat, ha heretat només la part més barroera del seu pare i s'ha comportat maldestrament com un adolescent esbojarrat, i aquest és el resultat de les seves bestiesses. 

Game over. 

Ell és una de les raons entre altres moltes que fan que em vegi incapaç demà de votar CIu, millor un altre Oriol, en Junqueras, amb la boca i el cul apretats d'incertessa, aixó si, però tambè sabent que és algú capaç i responsable, no un txitxarel·lo com l'altre Oriol.

Un cau de mil secrets 23.11.12

Un cau de mil secrets, és un espectacle escrit i musicat especialment per ser representat a l'Auditori de La Pedrera de Caixa Catalunya amb l'objectiu de donar una visió general de la Casa Milà i de la Barcelona de principis del segle XX, alhora que vol incidir en alguns aspectes educatius , com ara el respecte per la diferència i la conveniència de saber observar les coses per poder anar més enllà de les aparences. Els protagonistes d'aquest musical són el fil conductor de la història. A més d'actuar, canten acompanyats de música en directe. 

Aixó ho he tret del Youtube, i té tota la fila de ser perpetrat per Dagoll Dagom,  encara que he llegit que els perpetradors reals i immisericordes són El Musical Més Petit 2 dirigit per Daniel Anglès, amb música i lletres de Joan Vives i llibret de Piti Español. Queco a matar, ranci, antic i de dubtós gust. Potser no s'han adonat que estem al segle XXI, i a sobre mal rapegen. Patètic, més o menys com l'edifici.

CAN GARLANDA 23.11.12

Espanya s'hauria de canviar el nom: S'hauria de dir 'Can garlanda'. Un diari parla d'uns comptes corrents de Mas i Pujol a Liechtenstein que el Ministeri d'Interior no troba, i diuen ahir els del Sindicat Unificat de Policies (SUP) que a la una d'avui entregaran l'informe o esborrany a la premsa, que es veu que el tenien ells però no l'havien entregat al Ministeri, lo qual no deixa de ser preocupant. Mentre, apareix Tejero posant una denuncia contra Artur Mas per sedició i no sé que més. D'ací a deu anys el Mundó encara parlarà d'aquest informe o esborrany i embolica que fa fort, mentre l'ajuntament de Madrid fa marxa enrere i no cedeix el 'Palacio de Congresos' a la 'Fundación Francisco Franco' perquè facin un dinar el dia 2 de desembre. Només falta que entrin en escena una folklórica i un torero, tot i que  Arturo Fernandez amb les seves desafortunades declaracions a 'el gato al agua', podria complir les dues funcions, de torero i de folklòric. La composició de país de pandereta té tots els seus elements. Allí on sigui, Berlanga es deu estar derscollonat de riure, o com deia el meu sogre, fent-se un panxó de riure.
Dit això, a casa nostra tambè ens ho hauriem de fer mirar, el cas Palau s'eternitza, Millet i Montull segueixen en llibertat (provisional) i la seu de Convergència està embargada. No tan sols fa olor de podrit a Dinamarca.

ja ha aparegut l'esborrany del SUP, - elperiodico  aqui el teniu

Neix catalans, una xarxa social per a Catalunya 22.11.12

L'empresa Questionity ha anunciat el llançament de Catalans una xarxa social que té com a objectiu que els seus usuaris puguin compartir interessos, organitzar o donar a conèixer iniciatives i opinar sobre els temes que interessen a Catalunya. S'obre així un espai on els catalans podran fer sentir les seves veus a través d'una xarxa social pròpia escrita en català. La xarxa es configura com una plataforma interactiva, en què es convida a formular preguntes, opinar sobre les repostes i sumar-se al que la companyia denomina 'Mur de la Pregunta'. Catalans és la primera xarxa social a escala local que llança Questionity, encara que no serà l'única, ja que la companyia anuncia que té previst posar en marxa més projectes d'aquest tipus en el seu procés d'expansió. Catalans es presenta com un canal de comunicació dissenyat per unir persones al voltant dels seus interessos, dels seus gustos i les seves creences.

The New York Times i 569 defraudadors 21.11.12

'The New York Times' ha dedicat una sèrie d'articles al president del Banc Santander, Emilio Botín, que segons recull el diari nord-americà oculta a la banca suïssa HSBC comptes secrets establertes des de la Guerra Civil per valor de 2.000 milions d'euros. Una riquesa que mai ha estat declarada a la Hisenda espanyola. 

El col·laborador de Elplural.com Vicente Navarro comenta en una anàlisi publicada a SistemaDigital.es la sèrie d'articles de The New York Times dedicats al banquer, en què es destaca la seva enorme influència sobre la classe política i mediàtica. Una mostra d'aquesta última és que cap dels grans mitjans de comunicació espanyols s'ha fet ressò d'aquests escrits, com ha succeït en altres ocasions en què el diari nord-americà publica algun tema referent a Espanya. 

569 espanyols amaguen els seus diners al HSBC 

The New York Times recorda que la informació sobre l'ocultació dels seus comptes a Suïssa per part de Botín va ser revelada per un empleat del banc HSBC, que després de ser acomiadat va fer públics els noms de les persones que dipositaven els seus diners en aquesta entitat, entre els que havia 569 espanyols, entre ells el pare del president de la Generalitat, el Sr Artur Mas. 

Representen el 74% del frau fiscal 

Segons dades de l'Agència Tributària citats pel col·laborador de elplural.com, el 74% del frau fiscal a Espanya se centra en aquests grups, que sumen un total de 44.000 milions d'euros defraudats a Hisenda, però la majoria d'investigacions de frau fiscal d'Hisenda posa la lupa sobre els autònoms i professionals liberals, el frau fiscal representa el 8% del frau fiscal total. 

Algú li hauria de parlar del trassumpte d'aquest assumpte al Sr.'Burns' Montoro que tant interés té en investigar Artur Mas, és veu que els altres 568 o potser 569, no l'interessen. O potser no li convé que l'interessin, no fos que li piquessin el crostó.

A la recerca de l'esborrany perdut 20.11.12

I ara resulta que estem sense notícies de l'esborrany de l'informe policíac publicat per el diari El Mundo que acusa al candidat de CiU, Artur Mas, de tenir comptes corrents a paradisos fiscals, que es veu que no els troben. Una situació, reconeguda pel mateix ministeri de l'Interior, que està més que pujant la mosca al nas tant a la formació com al seu líder que hi veu un intent brut de modificar una possible victòria electoral de la federació sobiranista, és a dir, una tupinada. 

Potser és que el tenen mal arxivat, o potser és que no existeix, aquest és un cas que clarament s'hauria d'encarregar a Torrente per tal que ho esbrinés. Una vegada més el tabloide de Pedro J. s'ha cobert de gloria i li ha acabant sortint el tret per la culata, lo qual no vol dir que Mas estigui del tot net de culpa. El meu pare no té dos milions d'euros a Liechenstein, i quan Mas parla d'aquest assumpte ho fa amb la boca molt petita. Dit aixó, la situació és esperpentica, i com diu la Federacio, no la d'Assimov, no! l'altre, encara que ambdues són igual d'indigeribles, aixo sembla una tupinada, molt barroera per cert.

20 de Novembre 20.11.12

Avui es compleixen 37 anys de la mort del dictador. Es va morir el gos (al llit) però no s'ha acabat la ràbia, que segueix...

Un matí al Montseny 11.11.12

Això del Montseny ve a ser a la tardor o quan neva com els que van a escalar L'Everest, una corrua de pixapins i oiquemacus. Ja em veig a venir que aviat a Campins posaran una barrera per controlar el trànsit d'accés a la muntanya, o ves que no hi posin un peatge, que el gran germà de la Caixa ho vigila tot.

Per cert que, parlant del gran germà 'La Caixa' expoliem?, a l'autopista que ja hem pagat tropecentes vegades han suprimit les persones que cobraven i ara hi ha màquines, que be a ser com les persones però sense cobrar, car de drets laborals no en tenen cap ni les persones ni les màquines. I clar, la cosa per la novetat es un desori i si no ho arreglen aquest estiu serà a l'hora de repagar, el 'acabose'  o el desideratum. Es por pagar via Teletac que és on sempre si cola algun capullu que no ho veu o es fa l'orni a veure si cola. També es pot pagar amb tarja (si la màquineta és capaç de llegir-la) o amb diners. 

Dit això, a la tornada del Montseny la màquineta no reconeixia la meva tarja i com els del darrere s'estaven posant ja nerviosos, he posat cinc euros que m'ha rebutjat dues vegades fins la tercera que els ha acceptat i no sé com s'ho ha fet, pero la caixeta que s'obre amb el canvi de 3,15 s'ha tancat mentre el cabró del semàfor es posava en verd i els del darrere encetaven la patètica sinfonia, o sinfonia patètica de botzines. Aleshores m'he dit, si no arrenco malgrat tenir el semàfor en verd, els del darrere encara em fotran la vaca, i he decidit pel bé del país i la seva pau i la butxaca d'aquest ens depredador i consuetudinari dit o anomenat 'La Caixa' COBREM! continuar el camí perdent els tres euros amb quinze cèntims d'això d'euro, pel bé del país, això si, i per preservar la pau i l'ordre. És el que té ser un patriota de cap a peus, això i que al cotxe del darrere meu i anaven quatre armaris amb cara de no gaires amics, per a no dir cap. Us deixo unes quantes fotos de tardor al Montseny. Paris bé val una missa.

-

.

.

,

.

-

Ens volen parlar les mosques? 9.11.12

Em preguntava aquest matí, si aquests díes - normalment rúfols - en que les mosques estàn tan emprenyadores donant voltes al nostre voltant, aturant-se al clatell, l'orella o el front o deixant-se veure ostentosament davant nostre al costat o damunt del teclat, ens estàn volent dir quelcom. Sembla com si volguessin cridar la nostra atenció per avisar-nos d'alguna cosa, o fer-nos saber algun fet a punt d'esdevenir, o potser són elles que tenen algun problema i ens el volen comunicar. Aixó em preguntava aquest matí amb una d'aquestes mosques que anava fent el borinot pel meu voltant. En un moment donat li he parlat i ella s'ha quedat quieta al cantó esquerra del teclat on hi ha la tecla ESC. Semblava que m'estès escoltant atentament, però no ho sabré mai, m'ha passat com a l'escorpí amb la granota. Gairebé inconscientment l'he enviat a l'altre barri on reposen eternament les mosques. Ho sento! és la meva naturalesa - li he dit - i no ho he pogut evitar, l'instint animal ha estat superiór a la meva tafaneria.

La campanya que patirem 8.11.12

Els polítics, en les campanyes electorals tenen sempre alguna proposta o mesura estrella amb la que pretenen decantar el vot cap a ells, sense anar més lluny la de Barack Obama era la de tancar Guantànamo ja. Han passat més de quatre anys i mig des que va jurar el càrrec, ha tornat a guanyar una eleccions i Guantánamo continua emmagatzemant molts presoners, sense cap dret jurídic i molts d'ells segurament innocents. 

Deia el vell professor Enrique Tierno Galvan, que les promeses electorals estaven fetes per a guanyar les eleccions, no per a ser complertes, i ja es veu que així ha estat fins ara en el cas del Sr. Barack Obama i la resta de polítics arreu del món. Hi ha un anècdota molt ilustrativa en campanya electoral atribuida a Santiago Russinyol: Era a un poble de Lleida fent un miting i en l'ardor de les promeses davant l'auditori els hi va prometre: Si guanyem les eleccions us farem un pont!. Aleshores algú dels assistents li va dir: escolti! que aquí no tenim riu. I Russinyol o el polític que fos sense immutar-se va contestar: Doncs també us posarem un riu! i és va quedar tan ample.

Possiblement sigui una llegenda urbana o rural en aquest cas, o potser és certa, que mai se sap, però ens ensenya que durant les campanyes electorals es promet l'oro i el moro amb total impunitat i convenciment de que no es podrà dur a terme el que s'està prometent.

Crec que era publicista Joaquim Llorente que deia que potser s'hauria de crear un tribunal que controlés les promeses electorals, de manera que al cap d'un any de Govern, programa electoral en mà, aquest Tribunal comprobés si el que s'havia promés en campanya s'havia complert i en el cas de no ser així s'inhabilités aquest Govern i es tornessin a convocar eleccions, i així succesivament fins que en primer lloc, en campanya prometessin coses raonables i possibles d'assolir, i no fessin volar tants coloms que entabanen i alhora desencanten a la gent.

En certa manera vindria a ser com la meva teoría sobre la barrera al fútbol. M'explico: Quan l'arbitre sitúa la barrera en un lloc determinat per llançar una falta, immediatament els jugadors que formen aquesta avancen la seva posició i sovint qui ha de llençar la falta si es queixa encara pot rebre ell una tarjeta. Doncs bé, el que hauria de fer l'àrbitre, hauria de ser immediatament ensenyar tarjeta groga a tots els components de la barrera i quan aquests protestessin (que ho farien) ensenyar-els-hi la segona i a continuació la vermella i tots al vestidor. Aixó seria un desastre el primer i segón partit, però com a molt al tercer, els jugadors de la barrera s'estàrien quiets com estaquirots sense moure's ni un pam. Doncs el mateix passaria amb aquest Tribunal que deia, primer els partits es queixarien i clamarien a cel i terra, però quan veurien que la cosa anava en serio mesurarien molt les seves promeses electorals que procurarien cumplir, i possiblement guanyariem en eficiencia i eficacia.Pot sonar a utòpic o una mica forassenyat, però la proposta de Quim Llorente caldria tenirla en compte. O així m'ho sembla a mi.

En aquesta campanya electoral que patirem, que comença aquesta nit hi ha diverses variants. Sota l'ombra de la manifestació de l'11-S, han canviat moltes coses en poc temps i caldra veure el discurs de cada canditat, encara que en principi vista la pre-campanya ja podem intuïr cada un d'ells per on anirà. Però qui té més responsabiliat, es sens dubte Artur Mas, que se la juga, no el guanyar les elecciones que sembla clar, amb majoria absoluta o poc li faltarà, sinó pel que prometi en aquesta campanya i les consequencies de dur a terme aquestes promeses un cop guanyades les eleccions. Segons com, es pot generar una terrible frustració d'una gran part dels votants de CIu o dels partits considerats independentistes.

Qui no té cap problema és el PSc (com es diu el seu candidat?) Navarro, em sembla, ah si! Pere Navarro, que no té cap problema, sap que la davallada del seu partit serà històrica o histèrica. Del PSc després del 25-11 en quedaràn nomès les restes, com diu el refrany "entre todos le mataron y el sólo se murió". 

La resta estaràn en el seu paper a veure que pesquen de la desfeta socialista, com els voltors volant en cercles a l'espera d'atacar la seva víctima moribunda al mig del desert, que és a on anirà a parar el PSc per una llarga temporada.

I Duran i Lleida? com sempre, amb el flotador i nedant entre dues aigues per tal de conservar el càrrec tot i que s'hauria de canviar l'esmentat flotador, el pneumàtic de camió ja no es porta.

:

Qualitats 8.11.12

A un príncep, no li fan falta totes aquestes qualitats ja mencionades (integritat, religiositat, clemència..) però no està de més que sembli que les té. 

Maquiavelo. El Príncep.

La plaga de la humanitat 7.11.12

La plaga de la humanitat és la por i el rebuig de la diversitat: el monoteisme, la monarquia, la monogàmia. La creença que només hi ha una manera correcta de viure, només una forma de regular el dret religiós, polític, sexual, és la causa fonamental de la major amenaça per a l'ésser humà: els membres de la seva pròpia espècie, obstinats a assegurar la seva salvació , seguretat i seny. 

Thomas Szasz.

L'anècdota de Monzó i Rubianes 5.11.12

Parla avui a la Vanguardia Marius Serra de la columna que Quim Monzó dedicava el dimecres ("La nostra Senyora de la Solitud") a la gloriosa roda de premsa que, convocada pel nou conseller de Política Social del Govern de Navarra, només va congregar un periodista (ja sou del Govern foral). Després de descriure i analitzar la situació, Monzó el rematava amb una història similar protagonitzada per un cantant català que sortia a l'escenari i, en veure que només hi havia una persona de públic, deixava la guitarra i el convidava a anar a prendre una copa. Com resulta que, segons qui ho expliqués, el cantant podia ser Ovidi Montllor o Quico Pi de la Serra, Monzó concloïa que potser en realitat es tractava de "això que ara en diuen una llegenda urbana". Si ara tingués a Monzó assegut davant meu en una taula coberta per un tapet verd de pòquer, el miraria amb cara d'ídem i li diria: les veig i mil més. I no aniria de fanal.

L'anècdota de la que parla Monzó jo l'havia escoltat explicar a Pepe Rubianes en el seu debit en solitari a Figueres. Tal qual ho recordaba ho vaig publicar l'any 2009

"Amb en Pepe Rubianes mai sabies si el que t'explicava era veritat o inventat, em deia ahir Violeta en un comentari que difícilment podia haver estat company de pupitre d'en Federico Jimenez Losantos atès es portaven quatre anys de diferencia, i en canvi ell ho explicava i possiblement era veritat, o no! No importava, ell ho explicava, rèiem i ens ho creiem, o ho fèiem veure. Una de les anècdotes que em feien molta gràcia d'ell va ser quan explicava la primera vegada que va actuar sol com a monologuista. 

Va ser després de deixar Dagoll Dagom i el lloc un teatre de Figueres. Segons en Pepe, estava molt nerviós i quan faltava mitja hora per començar la seva actuació pel telèfon interior va trucar a la guixetera (dic jo que si es diu guixeta deu ser guixetera i no taquillera, o es pot dir taquilla - aquí m'he perdut -) En resum que truca a la guixetera i li pregunta:

- Que? com anem?

- Malament, contesta aquesta, no he venut cap entrada.

Quan faltava un quart d'hora en Pepe torna a trucar:

- Que? va millor?

- Sí, molt més bé, he venut una entrada.

Moments abans de començar en tornar a trucar, la guixetera li va confirmar que la cosa continuava igual. 

Va decidir actuar, un artista es deu al públic encara que només sigui un, i aquest un, aquest posseïdor de l’única entrada que segons en Pepe es va vendre el dia del seu debut en solitari a Figueres, era en Pep Cruz, excompany de Dagoll Dagom al qui es va trobar assegut al teatre tot sol. Va baixar i li va dir: perquè no anem a sopar a algun lloc i t'explico l'espectacle.

Suposo que en Pep Cruz és qui ens podria desvetllar si aquesta història és real o un invent més d'en Pepe, ell ja no ens ho pot aclarir però en Pep Cruz si, tot i què en el fons, ara ja, que importa........"

Estranys companys 5.11.12

Deia un polític gàllec ja traspassat, que la política fa estranys companys de llit. Però n'hi ha que a més a més d'estranys són menyspreables.

UN MILIÓ DE DESNONAMENTS 4.11.12

Diversos centenars de persones, segons els organitzadors, s'han concentrat aquest dissabte a la Plaça del Carme de Granada per exigir la fi dels desnonaments i alertar de les repercussions que aquests tenen en la salut dels que els pateixen. La concentració, que ha estat convocada de forma conjunta per membres del 15-M i el grup 'Stop Desnonaments' de Granada, s'ha desenvolupat al voltant del migdia d'aquest dissabte i s'ha prolongat durant aproximadament una hora, segons han informat fonts de la organització a Europa Press. Aquesta concentració es produeix a la mateixa ciutat on el passat 25 d'octubre un home d'uns 54 anys, veí del barri de la Chana, es va suïcidar per evitar ser desnonat del seu habitatge, en el que va constituir, segons el parer dels organitzadors de la concentració d'aquest dissabte, un "autèntic assassinat" del qual responsabilitzen "autoritats judicials, banquers, polítics i administracions públiques". 

I no és més que el començament d'una revolta d'autentics indignats.Indignats perquè una Banca que ha conduït un país a la ruïna, malgrat ser ajudada fins la obscenitat econòmica pel Govern per tal de tapar les seves vergonyes, desnona sense pietat a ciutadans indefensos. Una banca que l'any vinent - segons afirma Ernesto Ekaizer - desnonarà un milió d'habitatges, o sia tres milions de persones, perdràn un dret constitucional, el dret a un habitatge digne, mentre aquests ens depredadors - Bancs i Caixes - seguiràn rebent l'ajut de l'Estat per evitar s'ensorrin. Bancs i Caixes que arrosseguen ja dos suïcidis sobre la seva consciencia, a banda d'unes quantes pre-jubilacions milionaries d'alts càrrecs sense cap resposabilitat de la seva nefasta gestiò.

.

Fa un més, una senyora - una iaia - va intentar calar foc amb benzina a una oficina de Catalunya Caixa a Sabadell, afortunadament els empleats ho varen poder evitar, però quan les iaies es multipliquin, no hi haurà prou empleats per evitar el que serà inevitable i de justicia. I a fe que s'ho han guanyat a pols. 

Ho resumeix bé l'aforisme d'en Joan Fuster: "Algú ens ha fet veure per sempre més que les idees dominants d'una societat són les idees de la classe dominant". I aixó és el que s'ha de canviar: la visio dominant d'una societat ha de ser la dels seus ciutadans. Encara hi som a temps.