Els polítics, en les campanyes electorals tenen sempre alguna proposta o mesura estrella amb la que pretenen decantar el vot cap a ells, sense anar més lluny la de Barack Obama era la de tancar Guantànamo ja. Han passat més de quatre anys i mig des que va jurar el càrrec, ha tornat a guanyar una eleccions i Guantánamo continua emmagatzemant molts presoners, sense cap dret jurídic i molts d'ells segurament innocents. 
Deia el vell professor Enrique Tierno Galvan, que les promeses electorals estaven fetes per a guanyar les eleccions, no per a ser complertes, i ja es veu que així ha estat fins ara en el cas del Sr. Barack Obama i la resta de polítics arreu del món. Hi ha un anècdota molt ilustrativa en campanya electoral atribuida a Santiago Russinyol: Era a un poble de Lleida fent un miting i en l'ardor de les promeses davant l'auditori els hi va prometre: Si guanyem les eleccions us farem un pont!. Aleshores algú dels assistents li va dir: escolti! que aquí no tenim riu. I Russinyol o el polític que fos sense immutar-se va contestar: Doncs també us posarem un riu! i és va quedar tan ample.
Possiblement sigui una llegenda urbana o rural en aquest cas, o potser és certa, que mai se sap, però ens ensenya que durant les campanyes electorals es promet l'oro i el moro amb total impunitat i convenciment de que no es podrà dur a terme el que s'està prometent.
Crec que era publicista Joaquim Llorente que deia que potser s'hauria de crear un tribunal que controlés les promeses electorals, de manera que al cap d'un any de Govern, programa electoral en mà, aquest Tribunal comprobés si el que s'havia promés en campanya s'havia complert i en el cas de no ser així s'inhabilités aquest Govern i es tornessin a convocar eleccions, i així succesivament fins que en primer lloc, en campanya prometessin coses raonables i possibles d'assolir, i no fessin volar tants coloms que entabanen i alhora desencanten a la gent.
En certa manera vindria a ser com la meva teoría sobre la barrera al fútbol. M'explico: Quan l'arbitre sitúa la barrera en un lloc determinat per llançar una falta, immediatament els jugadors que formen aquesta avancen la seva posició i sovint qui ha de llençar la falta si es queixa encara pot rebre ell una tarjeta. Doncs bé, el que hauria de fer l'àrbitre, hauria de ser immediatament ensenyar tarjeta groga a tots els components de la barrera i quan aquests protestessin (que ho farien) ensenyar-els-hi la segona i a continuació la vermella i tots al vestidor. Aixó seria un desastre el primer i segón partit, però com a molt al tercer, els jugadors de la barrera s'estàrien quiets com estaquirots sense moure's ni un pam. Doncs el mateix passaria amb aquest Tribunal que deia, primer els partits es queixarien i clamarien a cel i terra, però quan veurien que la cosa anava en serio mesurarien molt les seves promeses electorals que procurarien cumplir, i possiblement guanyariem en eficiencia i eficacia.Pot sonar a utòpic o una mica forassenyat, però la proposta de Quim Llorente caldria tenirla en compte. O així m'ho sembla a mi.
En aquesta campanya electoral que patirem, que comença aquesta nit hi ha diverses variants. Sota l'ombra de la manifestació de l'11-S, han canviat moltes coses en poc temps i caldra veure el discurs de cada canditat, encara que en principi vista la pre-campanya ja podem intuïr cada un d'ells per on anirà. Però qui té més responsabiliat, es sens dubte Artur Mas, que se la juga, no el guanyar les elecciones que sembla clar, amb majoria absoluta o poc li faltarà, sinó pel que prometi en aquesta campanya i les consequencies de dur a terme aquestes promeses un cop guanyades les eleccions. Segons com, es pot generar una terrible frustració d'una gran part dels votants de CIu o dels partits considerats independentistes.
Qui no té cap problema és el PSc (com es diu el seu candidat?) Navarro, em sembla, ah si! Pere Navarro, que no té cap problema, sap que la davallada del seu partit serà històrica o histèrica. Del PSc després del 25-11 en quedaràn nomès les restes, com diu el refrany "entre todos le mataron y el sólo se murió". 
La resta estaràn en el seu paper a veure que pesquen de la desfeta socialista, com els voltors volant en cercles a l'espera d'atacar la seva víctima moribunda al mig del desert, que és a on anirà a parar el PSc per una llarga temporada.
I Duran i Lleida? com sempre, amb el flotador i nedant entre dues aigues per tal de conservar el càrrec tot i que s'hauria de canviar l'esmentat flotador, el pneumàtic de camió ja no es porta.
: