Ketchup

Vaig llegir en un diari que no hi hauria Apocalipsi. Per celebrar la bona nova, vaig anar al McDonald's i vaig demanar una hamburguesa. «Quina sort», vaig pensar, mentre entusiasmat, amania la meva hamburguesa amb Ketchup «que no hi hagi trompetes angelicals ni estrelles que caiguin sobre la nostra Terra abrasántla.» Fins aleshores havia estat un consumidor poc entusiasta ja que vivia a l'espera de la catàstrofe. Què més donava el ketchup, si ens encaminàvem cap al desastre? Ara, però, el món tenia futur. Així que em vaig posar més ketchup perquè ara sí que valia la pena. L'endemà vaig tornar a prendre una hamburguesa amb doble ració de ketchup. Però al tercer dia vaig notar que, prenent doble ració de ketchup per tercera vegada, ja no estava a l'altura de la meva època. El primer dia anava per davant, el segon seguia el pas de la contemporaneïtat, però al tercer ja em quedava enrere.

¿Ketchup doble per tercera vegada? És un retrocés!

Per no quedar-me a la cua, hauria de ser com a poc triple. Em vaig posar, doncs, una ració triple. Vaig eructar una mica, però en principi no em sentia malament. Els problemes d'estómac no van arribar sinó després de la quàdruple. Vaig aconseguir pal·liar-los amb Alka Seltzer.

Després de la quíntuple, ja cap remei podia ajudar-me, i després de la sèxtuple, em venien nàusees només amb pensar en la sèptuple. I ara què? L'implacable avanç del consum exigia una ració sèptuple de ketchup, i després una óctuple, i una nónuple, i una décuple, i així sense fi, perquè ara que l'Apocalipsi havia estat suspès, el futur no tenia ja límit. Suposem que aguanto fins i tot la décuple. I després, què?
-

He cremat el McDonnald's, hi havia una vida en joc. L'incendi no ha estat gran, ni punt de comparació amb l'Apocalipsi, però era millor que res.

Slawomir-Mrozek