L'anècdota de Monzó i Rubianes

Parla avui a la Vanguardia Marius Serra de la columna que Quim Monzó dedicava el dimecres ("La nostra Senyora de la Solitud") a la gloriosa roda de premsa que, convocada pel nou conseller de Política Social del Govern de Navarra, només va congregar un periodista (ja sou del Govern foral). Després de descriure i analitzar la situació, Monzó el rematava amb una història similar protagonitzada per un cantant català que sortia a l'escenari i, en veure que només hi havia una persona de públic, deixava la guitarra i el convidava a anar a prendre una copa. Com resulta que, segons qui ho expliqués, el cantant podia ser Ovidi Montllor o Quico Pi de la Serra, Monzó concloïa que potser en realitat es tractava de "això que ara en diuen una llegenda urbana". Si ara tingués a Monzó assegut davant meu en una taula coberta per un tapet verd de pòquer, el miraria amb cara d'ídem i li diria: les veig i mil més. I no aniria de fanal.

L'anècdota de la que parla Monzó jo l'havia escoltat explicar a Pepe Rubianes en el seu debit en solitari a Figueres. Tal qual ho recordaba ho vaig publicar l'any 2009

"Amb en Pepe Rubianes mai sabies si el que t'explicava era veritat o inventat, em deia ahir Violeta en un comentari que difícilment podia haver estat company de pupitre d'en Federico Jimenez Losantos atès es portaven quatre anys de diferencia, i en canvi ell ho explicava i possiblement era veritat, o no! No importava, ell ho explicava, rèiem i ens ho creiem, o ho fèiem veure. Una de les anècdotes que em feien molta gràcia d'ell va ser quan explicava la primera vegada que va actuar sol com a monologuista. 

Va ser després de deixar Dagoll Dagom i el lloc un teatre de Figueres. Segons en Pepe, estava molt nerviós i quan faltava mitja hora per començar la seva actuació pel telèfon interior va trucar a la guixetera (dic jo que si es diu guixeta deu ser guixetera i no taquillera, o es pot dir taquilla - aquí m'he perdut -) En resum que truca a la guixetera i li pregunta:

- Que? com anem?

- Malament, contesta aquesta, no he venut cap entrada.

Quan faltava un quart d'hora en Pepe torna a trucar:

- Que? va millor?

- Sí, molt més bé, he venut una entrada.

Moments abans de començar en tornar a trucar, la guixetera li va confirmar que la cosa continuava igual. 

Va decidir actuar, un artista es deu al públic encara que només sigui un, i aquest un, aquest posseïdor de l’única entrada que segons en Pepe es va vendre el dia del seu debut en solitari a Figueres, era en Pep Cruz, excompany de Dagoll Dagom al qui es va trobar assegut al teatre tot sol. Va baixar i li va dir: perquè no anem a sopar a algun lloc i t'explico l'espectacle.

Suposo que en Pep Cruz és qui ens podria desvetllar si aquesta història és real o un invent més d'en Pepe, ell ja no ens ho pot aclarir però en Pep Cruz si, tot i què en el fons, ara ja, que importa........"