Comentava avui a la Vanguardia Quim Monzó una història que trobo deliciosa, i que es podria titular 'l'home que alliberava l'aire'.  Els fets varen passar a Vigo, quan la policia va detenir un home per punxar les rodes dels vehicles.

"Segons informen les forces de seguretat, en els últims dies diversos vehicles van aparèixer amb una o més rodes punxades a la zona de Coia, per la qual cosa es va establir un dispositiu especial. Així, sobre les 6.00 hores de dimecres, una de les unitats mobilitzades - la qual anava en un vehicle no uniformat - va rebre una trucada de la sala operativa informant d'un avís sobre la presència del sospitós al carrer Marín. (...) a l'altura del carrer Tomás Paredes la Policia va descobrir un home que responia a les característiques que els veïns havien donat sobre l'autor i el qual romania en actitud sospitosa. (...) el van sotmetre a un escorcoll pel qual li van trobar la navalla amb la qual suposadament punxava els pneumàtics. 
Després de ser interceptat, els efectius policials li van preguntar sobre les motivacions dels danys, al que ell va contestar dient que 'hi ha poc aire al món i les rodes en tenen molt'. L'home, va reconèixer que la nit anterior i en altres ocasions havia punxat pneumàtics amb l'objectiu d'alliberar al món l'aire contingut en ells ".

Jo no sé, però aquest acte em sembla de pura poesia visual de Brossa, un acte d'una enorme bellesa, que també podria ser el motiu d'un conte de Pere Calders.
Imagino emocionat, l'escena d'una ciutat amb totes les rodes dels cotxes punxades, cotxes grotescament aparcats i els conductors deambulant esmaperduts cadascú amb una de les rodes a la recerca d'algú que li arregles el seu pneumàtic.

Alliberar l'aire dels pneumàtics és un acte poètic, meravellosament poètic.