Un cau de mil secrets, és un espectacle escrit i musicat especialment per ser representat a l'Auditori de La Pedrera de Caixa Catalunya amb l'objectiu de donar una visió general de la Casa Milà i de la Barcelona de principis del segle XX, alhora que vol incidir en alguns aspectes educatius , com ara el respecte per la diferència i la conveniència de saber observar les coses per poder anar més enllà de les aparences. Els protagonistes d'aquest musical són el fil conductor de la història. A més d'actuar, canten acompanyats de música en directe.
Aixó ho he tret del Youtube, i té tota la fila de ser perpetrat per Dagoll Dagom, encara que he llegit que els perpetradors reals i immisericordes són El Musical Més Petit 2 dirigit per Daniel Anglès, amb música i lletres de Joan Vives i llibret de Piti Español. Queco a matar, ranci, antic i de dubtós gust. Potser no s'han adonat que estem al segle XXI, i a sobre mal rapegen. Patètic, més o menys com l'edifici.
.png "English"){kind=small}
8 Comentaris
La Pedrera no es mereix gran cosa, un edifici lleig i sobrevalorat perquè el va pagar la gran burgesia.
ResponEliminaLa verdad es que tanta "solidaridad", tanto "respeto a lo diferente" y tanta pamplina me cansa. Yo no respeto lo difeente "per se", lo estudio y si me gusta y lo veo valido lo respeto y sino lo mando a ....
ResponEliminaCon perdón, no hay más que tontería y espero no haber interpretado mal tu texto, que no me funciona el traductor y bueno...
El edificio no le conozco...
Tendré que verlo...a ver que opino...salut
ResponEliminaUf, es fan i diuen tantes bestieses sobre Gaudí... Ell no en té la culpa, és clar.
ResponEliminaLa Pedrera no m'ha agradat mai, ja no li agradava a la meva besàvia. No crec que sigui culpa de la burgesia, el mal gust és interclassista i la papanateria gaudiniana, universal també. Però, ai, les peles-euros que dóna són tan llamineres...
Recordo un escrit molt bo de la Montserrat Roig comentant que ja es notava que Gaudí -i d'altres de l'èpooca- no havien de treure la pols d'aquells sostres i baranes, he, he.
I quan, a més, es vol fer 'divulgació educativa' ja podem plegar.
ResponEliminapobre Gaudí Júlia, prou mal que va fer en vida a l'estètica i al bon gust arquitectònic, i a sobre aquests delo Musical més petit 2 s'hi pixen al damun.Tal faràs tal trobaràs diu la dita. Deu ser aixó.
ResponEliminaLa meva dna va dir eo mateix una vegada que la varem visitar per dins, com es veu que en GAUDI NO HA DE TREURE LA POLS. i és que si de fora éslletja per se, de dins encara es pitjor, es horrorosament kitsch, o vulgarment kistch. Millor quan hi havia el bingo, almenys podien cantar alguna cosa.
Lluís, tota l'obra de Gaudi està sobrevalorada, el fet que els hi agradi tan als japonesos demostra la meva teoría que Gaudi era un friki amb el gust al cul com els japonesos.
ResponEliminaes un edificio sin más Temujin, pero me da que al fallar el traductor no te has enterado mucho de que iba la cosa.
ResponElimina