Avui que com cada diumenge he anat als encants de la Plaça del mercat.  he trobat només començar a tafanejar llibres, una novel·la d’Unamuno 'San Manuel Bueno, mártir” de l’any 1930. M’ha costat 1.50 €. La novel·la és curta, 172 pàgines de caràcters bastant grans, però és que 94 de les pàgines estan dedicades per Victor Garcia de la Concha a glosar la vida i obra d’Unamuno. He començat a fullejar-ho i prou val la pena saber-ne més de l’autor abans d’endinsar-se en la novel·la; però fullejant-la també he trobar un paràgraf que val la pena llegir i rellegir de tant en tant. 
Don Manuel passeja pel riu amb Lázaro que m’imagino podria ser el mateix Unamuno, aixó ja ho esbrinaré quan comenci pel començament a llegir, i observant el riu li diu:

 ”He aquí mi tentación mayor. Y como yo le interrogase con la mirada, añadió: Mi pobre padre, que murió de cerca de noventa años, se pasó la vida, según me lo confesó el mismo, torturado por la tentación del suicidio, que le venia no recordaba desde cuando, de nación, decía, y defendiéndose de ella. Y esa defensa fue su vida. Para no sucumbir a tal tentación extremaba los cuidados por conservar la vida. Me contó escenas terribles. Me parecía como una locura. Y yo la he heredado. ¡Y como me llama esa agua que con su aparente quietud – la corriente va por dentro - espeja al cielo!. ¡Mi vida Lázaro, es una especie de suicidio continuo, un combate contra el suicidio, que es igual; pero que vivan ellos, que vivan los nuestros! Y luego añadió: Aquí se remansa el río en lago, para luego, bajando a la meseta, precipitarse en cascadas, saltos y torrenteras por las hoces y cañadas, junto a la ciudad, y así se remansa la vida, aquí en la aldea. Pero la tentación del suicidio es mayor aquí, junto al remanso que espeja de noche las estrellas, que no junto a las cascadas que dan miedo.” 

Entenc el plaer de llegir Unamuno, quan en tan poc m’ha explicat el que de mi mateix havia tardat anys a entendre i ell en quatre ratlles m’ho diu. Ara, com ja em conec el ritual, em llegiré aquesta novel·la i començarà el peregrinatge de recuperar tota la seva obra entre encants i llibreries. És el que te ser lletraferit i força ignorant, que el camí a fer és tan i tant llarg que mai acabaràs la feina, sempre hi haurà un autor i una obra a descobrir que t’absorbirà, i després un altre i un altre i així fins l’infinit, que com li deia l’altre dia a un company, potser és la línia de l’horitzó per on surt el sol, tan propera i alhora inabastable.