EL PASSEIG SOBTAT

Quan a la nit un sembla haver-se decidit quedar-se a casa, s'ha posat una bata, després del sopar s'ha assegut a la taula il·luminada, disposat a fer aquell treball o jugar aquell joc després d'acabat el qual habitualment un se'n va a dormir, quan a fora el temps és tan dolent que el més natural és quedar-se a casa, quan un ja ha passat tan llarga estona assegut tranquil·lament a la taula que en cas de marxar provocaria la sorpresa de tots, quan ja l'escala està fosca i la porta del carrer Trancada, i quan llavors un, malgrat tot això, presa d'un sobtat neguit, es canvia la bata, apareix de seguida vestit de carrer, explica que ha de sortir, i a més ho fa després d'acomiadar-se ràpidament, quan un creu haver donat a entendre més o menys disgust d'acord amb la celeritat amb què ha tancat la casa donant un cop de porta, quan al carrer un es retroba, amo de membres que responen amb una especial mobilitat a aquesta llibertat ja inesperada que un els ha aconseguit; quan mitjançant aquesta sola decisió un sent concentrada en si tota la capacitat determinativa, quan un, atorgant al fet una major importància que l'habitual, s'adona que té més força per provocar i suportar el més ràpid canvi que necessitat de fer-ho, i quan un va així corrent pels llargs carrers, llavors un, per aquesta nit, s'ha separat completament de la seva família, que es va escorrent cap a la insubstancialitat, mentre un, completament dens, negre de tan precís, donant-se cops a les cuixes per darrere, s'alça en la seva veritable estatura.

Tot això s'intensifica encara més si a aquestes altes hores de la nit un es dirigeix ​​a casa d'un amic per saber com li va. FRANZ KAFKA