Un grup de personalitats de l'Uruguai entre els que hi ha músics, esportistes i alts càrrecs del Govern, està liderant una recollida de signatures per reclamar a la RAE que l'expressió 'treballar com un negre' desaparegui del diccionari. De moment, aquest grup ha reunit 5.000 mil signatures de suport en només 24 hores, segons ha dit Elizabeth Suárez, secretaria general de la institució promotora de la mesura, la Casa de la Cultura Afrouruguaya.
Entre les cares conegudes que donen veu a la petició figuren l'atleta olímpica Déborah Rodríguez, el viceministre d'Energia Edgardo Ortuño, la directora de l'Institut Nacional de les Dones Beatriz Ramírez i el músic Ruben Rada, tots ells afrodescendents.
L'expressió 'treballar com un negre' no ñes peyorativa, al·ludeix a tota tasca que comporta molt esforç o que demana més temps que l'habitual. La frase recorre a comparar la tasca en qüestió amb la que realitza un negre. Això es deu a la històrica situació dels integrants d'aquesta raça, que van ser sotmesos a l'esclavitud durant extensos períodes. Els casos més notoris van ser els protagonitzats, a partir del segle XVI, pels nadius de certes regions d'Àfrica, que després de ser atrapats eren embarcats cap a les costes americanes per ser venuts i després explotats com a mà d'obra gratuïta.
S'ha d'anar molt en compte amb totes aquestes questions car de seguida ja t'has posat emmig d'un jardí. Si dic que els negres immigrants treballen de sol a sol set dies a la setmana amb el seu carret recollint ferralla i cartró, i pocs moros hi veureu, o possiblement cap, no estic faltant a la veritat. I sincerament, treballar de sol a sol recollint cartró i ferralla és un treball de negre, agradi o no als uruguaians.
Hi ha un noi al barri que recull cartrons i que és de Mali, xerra bé en castellà i fins i tot xampurreixa alguna cosa en català, no sé com es diu, el nom sona a àrab, Ahmed o quelcom semblant. Xerrant amb ell l'altre dia i amb un fi sentit de l'humor em deia. "Los africanos, cuando nacemos ya lo hacemos con un carrito del 'Super' que va creciendo con nosotros, para recoger cartón y lo que haga falta. I afegía: "Vivo en una habitación alquilada con derecho a cocina, como tres veces al día y aún me da para mandar algo de dinero a mis padres". No se si estaba resignat o simplement estaba en millor situació d'allí on venia. Riu, l'Ahmed o com es digui el noi sempre riu, amb aquella filera de dents tant blanques que ressalten encara més amb la negror de la seva pell. I, ja no sé si aíxó que acabo d'escriure que és un tòpic, però alhora és ben cert, algú podria considerar-ho ofensiu, i és que n'hi ha que se l'agafen amb paper de fumar.
No sé, però no hi veig motiu per que la RAE retiri aquesta expressió tant emprada del Diccionari, i em sembla que aquestes 'personalitats' uruguaianes que li ho demanen, més aviat tenen poca feina, i ja se sap que qui poca feina té, el gat pentina(*) i els dallonsis toca. Ja ho va dir Samuel Eto'o quan va arribar a can Barça: “Voy a correr como un negro para vivir como un blanco”, i ningú es va sorprende ni va fer esgarips per les seves paraules.
.
(*) espero que el gremi dels felins petits, o sia els gats, no es queixi per l'expressió qui poca feina té, el gat pentina.
(*) espero que el gremi dels felins petits, o sia els gats, no es queixi per l'expressió qui poca feina té, el gat pentina.
Hi estic totalment d'acord. La llengua sempre ha recollit la vida, i deesprés les expresions hi han quedat fixadees, i és maco que sigui així. A més dir que es treballa com un negre és una manera com qualsevol altre de no oblidar mai.
ResponEliminaSaps que treball ve de tripalium? O que els ministres eren antigament criats?
Jo també estic d'acord amb EASTRIVER. És una de les paraules d'origen àrab - més de quatre mil - que van enriquir el castellà durant l'edat mitjana. Prové de l'àrab hispànic almuhadda i aquest, de l'àrab clàssic mihaddah, el nucli és hadd 'galta'. De manera que coixí és, literalment, 'colchoncillo per reposar la mejilla'.
ResponEliminaLes primeres documentacions d'aquest vocable són de principis del segle XIV, encara que es creu que el seu ús a la Península ja es remuntava a alguns segles abans.
Els orígens de la paraula "treball" remunten a l'antiga Roma, a la paraula del baix llatí (VIe siècle) tripalĭus, i aquesta derivació del llatí tripalĭum. Com extensió de tripalĭus va sorgir el verb tripaliare, que es va difondre per tot l'Imperi Romà, amb la traducció treballar i com sinònim de torturar o torturar.
El tripalĭum era un instrument de tortura, usat en l'antiga Roma, quan els treballs durs eren realitzats per grans multituds d'esclaus. Amb el tripalĭum es castigava i torturava als als esclaus que es negaven a sotmetre. Estava fet a força de tres (tri) pals (palium), dues pocisionados verticalment i un transversalment.
Posteriorment la paraula va evolucionar en el castellà arcaic a trebejare, del llatí Treball, amb el significat d'esforç, que després va mutar en treballar.
I dic tambè que "O que els ministres eren antigament criats o esclaus?"
Salutacions.
Els defensors del llenguatge políticament correcte son una colla d'idiotes que pensen que canviant el nom de les coses canvien el seu significat i l'únic que fan es traspasar el significat d'una paraule o frase a una altra.
ResponEliminaUn coix no deixa de ser coix per molt que li diguem persona de mobilitat reduida. I a un calb no li creix el cabell per molt que li diguem alopécic. Les coses son com son i no les canviarem si només els hi canviem el nom. Però clar, això ja és més complicat.
Salut
no sabia que els ministres abans eren criats, Ramon, però si se el que són ara. Millor no escriure-ho.
ResponEliminasalut
JOSEP, I EL QUE TÉ MES CONYA MARINERA de la frase, és que amb gairebé 6 milions d'aturats es parli de suprimir l'expressió treballar, que ja ho vodrien molts blancs, encara que fos com un negre. Potser s'hauria de dir treballar en negre, o aturat com un negre
ResponEliminaCetina, el Kefe de Personal, ara es el cap de recursos humans, o el responsable de transports, és el Cap de logística.
ResponEliminaVivim dins el meravellós món dels eufemismes, aixó si, em nego a dir melmelada i làmpada.
El que encara no entenc és com no s'han queixat els musulmans dels qui es diuen Matamoros de cognom. Aixó si que és una mica ofensiu, dic jo.
Todo empezó con aquello de "la solución final". Aquello fue el eufemismo a gran escala y los políticos, principalmente, han hecho y hacen gala de decir lo que no quieren decir de manera directa, dando vuelta a la palabra o incluso girándola.
ResponEliminaquan de mal han encobert els eufemismes, Miquel.
ResponEliminaTemujin, al Uruguay yo no voy, porque temo naufragar.
ResponElimina