"O de la educación comparada.
O de por qué la educación es inevitablemente política... aunque nosotros nos empeñemos en reducirla a psicopedagogía. 
O de cómo la relación bueno-malo tiene sentido político cuando los buenos son los fuertes.... y los tenemos como aliados.
O de que el mundo no se acaba en nuestro ombligo. 

Foto: La Academia de jóvenes cosacos en Volgogrado, antigua Stalingrado, donde por cierto, están volviendo a sus pedestales las imágenes de Stalin. Más información AQUÍ."

Aquest text, tal qual, l'he tret del bloc del filòsof navarrès Gregorio Luri. Luri, té una mirada a vegades falsament displicent, amb una certa indolència, i diu aparentment molt més del que diu realment, cal saber llegir-lo entre línies. 
En aquest cas la fotografía que il·lustra el seu escrit és terrible i poc més hi ha afegir. Fixeu-vos en la mirada del nen en primer pla, hi ha desencís i per sobre de tot fredor, una incómode i inquietant fredor.

El món no s'acaba al nostre melic, potser ho fa en el dels altres, però s'acaba. Mentre seguim manipulant als infants, no tenim futur.