El nadó estava en una cistella al costat del llit, i portava posat un pijama i una gorra blanca. La cistella de vímet estava acabada de pintar, encoixinada amb petits edredons blaus i subjecta amb cintes de color blau clar. Les tres germanetes i la mare, que s'acabava d'aixecar del llit i encara no s'havia despertat del tot, i l'àvia envoltaven totes el nadó i observaven com mirava de fit a fit i de tant en tant es portava el puny a la boca. No somreia ni reia, però de vegades parpellejava i movia la llengua entre els llavis quan una de les nenes li passava la mà per la barbeta.

El pare era a la cuina i els sentia jugar amb el nadó.
- A qui estimes tu petitó? - Va dir Phyllis-, i li va fer pessigolles a la barbeta.
-Ens estima a tots - va dir Phyllis-, però a qui vol de debò és el pare, ¡perquè pare també és noi!

L'àvia es va asseure a la vora del llit i va dir:
- Mireu seu bracet! Tan gros. I aquests ditets! Igualets que els de la seva mare.
- No és una preciositat? -Va dir la mare-. Tan sa, el meu nen petit. -Es va inclinar sobre el bressol, va besar el nadó al front i va tocar el cobrellit que li tapava el braç-. Nosaltres també l'estimem.
- Però a qui s'assembla, a qui s'assembla? -Va exclamar Alice, i totes elles es van acostar a la cistella per veure a qui s'assemblava.
-Té els ulls bonics-va dir Carol.
-Tots els nadons tenen els ulls bonics - va dir Phyllis.
-Té els llavis de l'avi -va dir l'àvia-. Fixeu-vos en aquests llavis.
-No sé ...-va dir la mare-. No sabria que dir.
- El nas! ¡El nas! -Va cridar Alice.
- ¿Què passa amb el seu nas? -Va preguntar la mare.
-Al nas s'assembla a algú -va dir la nena.
-No, no sé ...-va dir la mare-. No crec.
-Aquests llavis ... - va dir entre dents l'àvia-. Aquests ditets ... - va dir, destapant la mà del nadó i estenent els menuts dits.
- A qui s'assembla aquest nen?
-No s'assembla a ningú -va dir Phyllis. I totes es van acostar encara més a la cistella.
- Ja sé! Ja sé! - Va dir Carol-. ¡S'assembla al pare! -Totes van mirar el nadó de molt a prop.
- Però a qui s'assembla el seu pare? - Va preguntar Phyllis.
- A qui s'assembla el pare? - Va repetir Alice, i llavors totes van mirar alhora cap a la cuina, on el pare era a la taula, d'esquena a elles.
- Vaja, a ningú! -Va dir Phyllis, i es va posar a somicar una mica.
-Calla-va dir l'àvia, apartant la mirada. Després va tornar a mirar el nadó.
- El pare no s'assembla a ningú! -Va dir Alice.
-Però haurà d'assemblar-se a algú -va dir Phyllis, assecant-se els ulls amb una de les cintes. I totes excepte l'àvia van mirar al pare, que seguia assegut a la cuina.

S'havia donat la volta a la seva cadira i tenia la cara pàl·lida i sense expressió.

autor: Raymond Carver (25 maig 1938 - 2 d'agost de 1988), escriptor nord-americà adscrit a l'anomenat realisme brut.