Jo no sé que carall ens passa com a societat, que estem com dirien en espanyol "amuermados" o que dins el caos i el desori priva més els salvis qui pugui i els demés que es fotin, perqué si no fos pel 20% d'economía submergida i remendos varis, més la solidartat familiar, la situació seria realment insostenible.

Succeeix que els qui van bé, van bé, i els que no, es foten, però ningú planta cara ni posa el que s'hi ha de posar davant l'abús d'un poder que ha perdut el nord, el sud l'est i l'oest. Potser perquè en el fons, sabem, que fem el que fem no servirà de res, que aixó de la economia ja no depén del Govern de l'Estat i menys encara del de la región catalana com diuen els de l'ABC. Que s'han vist reduits l'un i l'altre a meres gestories. Cony! unes gestories que ens costen molt cares, que no solucionen res, i no serveixen per a res. I és que una Gestoria principal i disset gestorietes són un cost insostenible, diguem-ho clarament.

Tornant al tema de la manca de reacció, de la passivitat del personal davant les retallades que s'estàn fent a funcionaris i pensionistes, suposo que la percepció que no hi ha res a fer, que per més aldarulls que hi hagin hagut a Grecia o Xipre, la maquinaria estatal d'ambdós països no farà marcha enrere, entre altres coses perquè no pot, i no se si acabaràn pagant el 6 o el 8% els estalviadors xipriotes que tinguin més de 20.000 euros al banc, però diria que si, que d'una manera u altra acabaran pagant.
A Espanya a més a més tenim el tema de les preferents (quina ironìa) la bombolla de totxo i les veleïtats dels aprenenents de Bancaris que les estem pagant els de sempre.
I aixó és tan vell que no cal ni recordar-ho. La diferencia rau en que Robin Hood robaba als rics per donar-ho als pobres i ara la Troika i els gestors titellaires roben als pobres per donar-ho als rics. O sia que això de Robin Hood ho estàn aplicant al revès, i els serfs calladets i resignats sense piular ni cremar res. Ja ho deia la iaia de Cioran quan aquest va entrar en un velatori a casa seva: No hi ha res a fer senyor, no hi ha res a fer, o com diuen els veïns mesetaris "agua y ajo", o sia "a aguantarse y a joderse". Fins quan?