Fa llàstima la nina, es veu que no és feliç. Hi ha tristesa en els seus ulls cansats d'haver vist tant de món, esgotada de viure en una eterna infantesa, tancada dins d'un cos de plàstic no reciclable. El rellotge del temps no corre per a ella, instal·lada en un etern no res, emmig d'enlloc. La nina no riu perqué les nines no riuen mai...i tampoc poden plorar. Fa llàstima la nina, es veu que no és feliç, com molts humans, és incapaç d'expressar els seus sentiments. Rere seu, la noia dorm.
*

 Viatjar, viatjar sempre, no ser d’enlloc ni de ningú, sense lligams de cap tipus; una manera d’evadir-se de tot, de viure en un món imaginat, per oblidar-se de la difícil i dura realitat.

*

Fins i tot en aquest món imaginari, virtual, s’ha de ser honest.

*

Enganyar-se un mateix,és una manera de justificar mancances i errors propis mai admesos, però solem fer-ho sovint, donant sempre les culpes als altres o a les circumstàncies.

*

Ningú que tingués dos dits de cervell, deixaria que algú llegís aquests pensaments, però jo no soc ningú, car ningú es l’altre.

*

Sigues útil, encara que sigui una sola vegada i per una sola persona; però aixó sempre ho poden fer els altres.

*

En la història de la humanitat, l’únic que ha anat canviant al llarg dels anys, és la qualitat de la posada en escena, car l’argument i els actors es repeteixen incansablement fins l’avorriment infinit.

*

M’agradaria volar com un ocell, poder marxar molt lluny, fins que les ales diguessin prou i aleshores esgotat, caure en un abisme profund, infinit.

*