"Les dones són putes assassines, Max, són micos balbs de fred que contemplen l'horitzó des d'un arbre malalt, són princeses que et busquen en la foscor, plorant, indagant les paraules que mai podran dir. En l'equívoc vivim i planegem els nostres cicles de vida." - Roberto Bolaño
NO estoy de acuerdo del todo. Pero no soy Bolaño...desgraciadamente para mi.
ResponEliminaCrec que aquest recull de contes té alguna cosa a veure amb el contes que el García Márquez va escriure quan vivia a Barcelona...
ResponEliminaN'hi ha un sobre el FCBarcelona molt divertit.
L'exposició és un simple homenatge a l'escriptor i en cap moment es parla d'aquesta suposada catalanitat.
ResponEliminaA més, a la nota de premsa de l'exposició es llegeix un text del director del CCCB on, no només en cap moment parla de Bolaño com català ni res semblant, sinó que cita precisament la frase "els meus fills són la meva pàtria", frase que segons l'autor no s'esmenta (hi ha sobre diu "per descomptat") a la "cerimònia de canonitzacio"
Jo tampoc estic d'acort del tot.
Habrá de todo, como en botica...
ResponEliminaMiquel, aquest es el títol del recull de contes Putas asesinas, que per cert et recomano.
ResponEliminaLluís: la veritat és que están tots molt bé, recordo el del Barça.
ResponEliminaBolaño no tenia patria diria jo, o en tenia varies, Josep, ell només vivia per a la Literatura molt més que per la política.
ResponEliminaes una provocación Temujin, luego los cuentos son muy variados, y en uno de ellos de un facha sale esta definición.
ResponElimina