Un Banc decideix enviar un equip a competir a les regates del riu Tamèsis, on hi competeixen Òxford i Cambridge. Van sis remers, un coordinador, un timoner i un cap d'organització. Finalment acaben la carrera els últims. Es reuneix el Consell d'Administració del Banc per estudiar les causes del fracàs de la seva embarcació i arriben a la conclusió que necessiten un psicòleg a la nau per animar emocionalment als remers, i dit i fet, a l'any següent, tornen a competir amb cinc remers, un psicòleg, un coordinador, un timoner i un cap d'organització...., i tornen a perdre encara amb més desavantatge que l'any anterior.
Es torna a reunir el Consell d'Administració i arriben a la conclusió que el que necessiten és un adjunt a organització per coordinar més bé entre el cap de organització i el coordinador i el psicòleg, i així tornen a competir l'any següent, amb 4 remers, un psicòleg, un coordinador, un timoner, un adjunt a organització i el cap d'organització. Resultat: un altre estrepitós fracàs encara més gran.
Es tornen a reunir els savis del Banc, i un jove directiu prometedor amb flamant títol universitari té una idea: suprimir al timoner, de fet no cal, atès la carrera és en línia recta i si es desvia una mica la barca, l’últim que rema que vigili el timó, i a més a més, com hi ha molta gent, podríem suprimir un remer i així aniria més lleugera. I es tornen a presentar per quarta vegada, amb un remer-timoner 2 remers, un psicòleg, un coordinador, un adjunt a organització i el cap d'organització. Òbviament perden encara per més distància que en cap altre edició.
Tornats a reunir-se, arriben a la conclusió que la culpa de les derrotes reiterades, és dels remers que no remen prou i que potser s'haurien de canviar per uns altres que hi posessin més nervi. Fins que arriba un moment que el vell Director General que no sol assistir a aquestes reunions, però aquell dia hi ha anat, els fa callar.
Escolteu! ¿I si només posàvem vuit a remar i un timoner?, ¿voleu dir que no aniríem més ràpid i tindríem alguna possibilitat de guanyar?
Es fa un dens silenci a la sala de reunions, fins que tots els savis comprenen les sàvies paraules del Director General i li donen la raó entre aplaudiments.
A l'any següent, no guanyen pero queden segons.
Els Bancs i les Empreses en general funcionen d'eixa manera.
Es torna a reunir el Consell d'Administració i arriben a la conclusió que el que necessiten és un adjunt a organització per coordinar més bé entre el cap de organització i el coordinador i el psicòleg, i així tornen a competir l'any següent, amb 4 remers, un psicòleg, un coordinador, un timoner, un adjunt a organització i el cap d'organització. Resultat: un altre estrepitós fracàs encara més gran.
Es tornen a reunir els savis del Banc, i un jove directiu prometedor amb flamant títol universitari té una idea: suprimir al timoner, de fet no cal, atès la carrera és en línia recta i si es desvia una mica la barca, l’últim que rema que vigili el timó, i a més a més, com hi ha molta gent, podríem suprimir un remer i així aniria més lleugera. I es tornen a presentar per quarta vegada, amb un remer-timoner 2 remers, un psicòleg, un coordinador, un adjunt a organització i el cap d'organització. Òbviament perden encara per més distància que en cap altre edició.
Tornats a reunir-se, arriben a la conclusió que la culpa de les derrotes reiterades, és dels remers que no remen prou i que potser s'haurien de canviar per uns altres que hi posessin més nervi. Fins que arriba un moment que el vell Director General que no sol assistir a aquestes reunions, però aquell dia hi ha anat, els fa callar.
Escolteu! ¿I si només posàvem vuit a remar i un timoner?, ¿voleu dir que no aniríem més ràpid i tindríem alguna possibilitat de guanyar?
Es fa un dens silenci a la sala de reunions, fins que tots els savis comprenen les sàvies paraules del Director General i li donen la raó entre aplaudiments.
A l'any següent, no guanyen pero queden segons.
Els Bancs i les Empreses en general funcionen d'eixa manera.
Tags:
M
Verdad, verdadera... y los Brand Manager uno de los misterios de las empresas actuales, llamaremos a IKer...¿a que se dedica un bran Manager? ¿Son personas?..
a sobar pasta y vender humo, Temujin, es como lo de emprendedor, vaya tontería, será empresario o autónomo, la puta manía de los eufemismos.
Crec que ho has clavat. i un altre dia m'agradaria llegir les teves reflexions sobre el terme "emprenedor".
no es meu aixó Lluís, quan als emprenedors ja fa dies que hi dono voltes, de fet i reduccionant el tema: un emprenedor és un empresari, de la mateixa manera que el 'kefe de personal' ara es el 'cap de recursos humans' o el que es cuida del transport, és el 'cap de logística'.
No dona per a gaire més aixó dels emprenedors, bestiesses eufemistiques d'una societat idiota i poca cosa més.
salut