Va deixar escrit Joan Fuster que no hi ha res més intrínsecament pervers que l'Estat, al que es podria afegir encara que sigui democràtic; potser Fuster es referia a aquest tipus d'Estat, suposadament democràtic. A aquest Estat li podríem afegir el mateix qualificatiu i uns altres a aquest ens amorf, cruel, injust i fal·laç que és la justícia. Diria que ni a Franz Kafka se li hauria passat pel cap imaginar una història com aquesta que us deixo a continuació.




Madrid (Europa Press).- Un ciutadà d'Estats Units porta 41 anys empresonat en una petita cel·la d'aïllament de l'estat de Louisiana després de ser condemnat en un procés que ha estat recentment anul·lat per un tribunal federal i en el qual es van produir tantes contradiccions i errors que fins i tot la vídua de la seva suposada víctima ha arribat a sol·licitar la revisió del cas, segons ha denunciat Amnistia Internacional (AI) en un comunicat.

Albert Woodfox, de 66 anys, "ha passat més de la meitat de la seva vida en una cel·la en la qual només es poden donar tres passos a l'ample i quatre passos al llarg", ha denunciat l'organització. En aquest temps, ha romàs 23 hores al dia en un petit cubiculum austerament moblat, del que només li permeten sortir per caminar pel passadís de la cel·la, dutxar-se o fer exercici en solitari.

Tampoc se li ha permès treballar, participar en programes de rehabilitació ni en activitats de grup. Com a conseqüència d'això, la seva salut física i mental s'ha vist deteriorada, segons Amnistia Internacional Woodfox va ser condemnat en 1972 per l'assassinat de Brent Miller, un guàrdia penitenciari. Un tribunal de districte federal de Louisiana va dictaminar en 2008 que la declaració de culpabilitat d'Albert Woodfox havia d'anul·lar-se i que se l'havia de posar en llibertat sota fiança.

No obstant això, va romandre a la presó després que el fiscal general de Louisiana, James Caldwell, recorregués la sentencia davant un tribunal superior amb l'argument que Woodfox és un "delinqüent de carrera" que ha de romandre entre reixes. En la seva campanya per evitar la seva excarceració, la Fiscalia General de Louisiana va arribar a enviar correus electrònics als veïns de la neboda de Woodfox, amb qui tenia intenció de viure quan fos posat en llibertat sota fiança, per advertir-los que el seu oncle era un "agressiu violador i un assassí convicte" i demanar-los que signessin peticions en contra de la seva posada en llibertat.

El fiscal general Caldwell ha reiterat recentment els seus atacs públics contra Woodfox, a qui ha acusat reiteradament d'estar implicat en casos de violacions i agressions sexuals sense resoldre. No obstant això, segons AI, "Albert Woodfox mai ha estat jutjat ni condemnat per violació i, després de 41 anys a la presó, els seus informes disciplinaris tampoc reflecteixen que sigui perillós o violent". "Les valoracions sobre salut mental del propi sistema penitenciari indiquen que Woodfox no suposa una amenaça per a si mateix ni pels altres", ha afegit l'organització.

Per si algú ho dubtava el Sr. Woodfix és negre.

Diverses condemnes

Woodfox ha estat jutjat dues vegades per l'assassinat de Brent Miller. La primera condemna va ser anul·lada, però va ser jutjat de nou i declarat culpable per segona vegada. Aquest últim dictamen, segons AI, anul·la la condemna "una vegada més". En el primer judici, la declaració de culpabilitat de Woodfox es va basar fonamentalment en el testimoniatge de Hezekiah Brown, que va anar l'únic testimoni que va declarar haver vist a Albert Woodfox cometre el crim, així com en les afirmacions d'altres quatre interns, segons l'organització.

No s'ha trobat "cap prova física" que vinculés a Albert Woodfox amb l'assassinat i les proves d'ADN potencialment favorables a l'acusat han desaparegut, ha prosseguit Amnistia. Sí es va trobar, en canvi, una empremta dactilar ensangonada prop del cadàver que no coincidia amb cap dels quatre acusats, però "ni l'estat ni els funcionaris de presons van fer cap intent per identificar-la amb les empremtes dactilars recollides en la base de dades del centre penitenciari", ha agregat.

Després de la mort del testimoni Hezekiah Brown, en 1996, es va informar que l'estat de Louisiana li havia ofert alguns avantatges carceraris a canvi del seu testimoniatge en contra de Woodfox. Segons el jutge que va revisar la causa en 2008, el testimoni de Brown va ser "tan summament decisiu per a la fiscalia, que sense ell probablement no hi hauria causa".

A part, dos dels quatre testimonis oculars que van declarar que Albert Woodfox estava implicat en el crim s'han retractat dels seus testimoniatges. Un d'ells fins i tot va reconèixer que s'havia inventat les seves declaracions "perquè els funcionaris li havien promès que l'ajudarien a ser traslladat de la presó d'Angola", ha indicat AI. Un dels testimonis "estava considerat legalment cec" i un altre es trobava "sota els efectes d'una forta medicació en el moment de l'assassinat", ha afegit.

Es dóna la circumstància, segons AI, que la pròpia vídua de *Brent Miller va arribar a sol·licitar en 2008, donades les contradiccions i errors del procés legal, que es dugués a terme una nova recerca sobre el cas: "Si ells (els acusats) no ho van fer, i això és el que crec jo, han estat vivint un malson durant 36 anys".