A l'escriptor nord-americà Richard Brautigan el varen trobar mort en la seva cabanya californiana més d'un mes i mig després de ficar-se una bala d'una Magnum 44 en ple terrat. No va fallar, amb una bala de la grandària de mig índex era difícil. Aquest va ser el final de l'anomenada “baula perduda entre la marihuana be-bop de la literatura beatnik i l'àcid folk-rock del Dylan més visionari”(Rodrigo Fresán).

La seva vida d'escriptor? L'arquetípica, primer menystingut, després -amb aquest llibre- Brautigan va obtenir el reconeixement de la crítica i va ser adorat pels hippies. Després, en la seva següent etapa es va convertir en el vell elefant incapaç de trobar el camí a casa amb projectes que no van quallar. D'aquest llibre va aconseguir vendre en el seu temps més de tres milions d'exemplars. Avui amb una perspectiva menys influenciada per l'LSD els toca a vostès jutjar-ho.
Aquesta és una obra que no tracta especialment de pesca ni de truites, encara que sí d'Amèrica. Alhora lúdica i seriosa, divertida i malenconiosa, fa un recorregut que comença en els peus de l'estàtua de Benjamin Franklin a Washington Square, Sant Francisco, i recorre les meravelloses vies fluvials de les zones rurals dels Estats Units. La Pesca de la truita a Amèrica és un text completament original ple de ximpleries enginyoses i d'una profunditat estúpida, que recorda els acudits transmesos per un savi borratxo mitjançant un format de col·lecció de contes curts de lliure associació, senzills i alhora amb un contingut més enllà del tangible.
S'anuncia com una novel·la, però és una de les novel·les més estranyes que llegireu mai. La Pesca de la truita a Amèrica és de vegades el nom d'alguns personatges de la novel·la; en altres ocasions es tracta d'un lloc a Estats Units, fins i tot en alguns relats es refereix a coses que no són “reals” i que només el context és capaç d'identificar. El lector creu estar dins d'un complot per riure's d'algú i al final la sospita que el burlat és un mateix augmenta segons cauen les fulles. Realment no hi ha cap complot ni cap burla, simplement és un text que intenta ser menys del que en realitat és. Només aspira a ser un compendi d'esbossos d'un estrany món comptats amb una prosa plagada de lirisme.
El narrador de la novel·la de Brautigan busca una vida pastoral en la naturalesa, però no té èxit, la seva cerca acaba en frustració i desil·lusió. En el seu viatge a cap part, comenta els valors socials i personals dels nord-americans amb un sentit d'apatia proper a la desesperació.
Brautigan va escriure aquesta obra durant una excursió amb la seva dona i la seva filla recolzant-se en l'ampolla, els records i els taciturns personatges de l'Amèrica profunda.
La fórmula emprada per Brautigan de jutjar a la societat a través de la naturalesa, no és nova. Una sèrie d'escriptors i filòsofs de diverses èpoques han fet el mateix. El cas més notable és probablement Els Walden de Thoreau. De fet, les similituds entre els Walden de Thoreau i la novel·la de Brautigan són moltes, tant en la forma d'explicar les seves vivències com en els seus propis arguments.
Blackie books ens la ha fet disponible. No surtin corrents a comprar-la per que potser ja no la trobaran. La primera edició ja va riu avall i la segona encara no ha nascut. Si entre els seus rierols literaris apareix, pesquin-la, no els deixarà indiferent. 

Pepe Rodríguez

SINOPSI

Richard Brautigan hauria complert els 75 el passat mes de gener si no s'hagués pegat un tret el 1984. Blackie Books fa una festa i celebra almenys el primer amb la publicació de la pesca de la truita a Amèrica, primera novel·la d'aquest déu de la contracultura americana i de l'anticanon literari, primer volum de la Biblioteca Brautigan que publicarà la casa. Al que no sàpiga qui és Brautigan li envegem la sort de poder llegir-ho per primera vegada, ara en castellà. I al que ho sàpiga, li recomanem que faci com nosaltres: tornar a comprar-ho fins i tot encara que ja el tingui, i tornar a llegir-ho si és que no ho recorda.
Brautigan va dir una vegada que el seu lloc en la història –de la literatura, del món–, és a dir, a la foto panoràmica de la història, era el lloc dels núvols. Suposem que es referia a la part més bonica de les fotos amb núvols, però podria tractar-se d'aquest limb on, en efecte, quedaria atrapada fins ara l'edició espanyola de la pesca de la truita a Amèrica , encara que gràcies a aquest llibre més d'un arribés a imaginar el dia en què s'escriurien «Brautigans» en lloc de novel·les.
Heus aquí, doncs, el començament d'una obra extensa i variada que, en opinió de molts, fins i tot anuncia a autors tan dispars com Raymond Carver o David Foster Wallace, encara que no es pugui comparar només que amb ella mateixa i, de totes maneres, per orientar al lector, podria dir-se que Brautigan és l'hereu sentimental de Hemingway, que el seu humor beu de Mark Twain i que té una vena filosòfica que entronca amb Emerson i Thoreau . Quant a la pesca de la truita a Amèrica, i per simplificar, podria dir-se que es tracta d'un viatge emocional i espiritual per una època idealitzada en la memòria de l'autor i en la història, un extens poema en prosa, humorístic i malenconiós, profund i entremaliat, absurd en el relat del quotidià i, sobretot, resistent a l'anàlisi i la classificació. I que quan va sortir va vendre més de 2 milions d'exemplars.

Per descomptat, com sempre, que sigui lector qui decideixi. Perquè, tal vegada, la prova de la grandesa de Brautigan són les passions oposades que sempre ha despertat i que, amb una mica de sort, seguirà despertant.