 |
| - Thomas Herndon - |
Un jove economista de 28 anys, Thomas Herndon, ha trobat un error de càlcul, entre d'altres, en el document Excel d'un dels articles més citats a l'hora de defensar l'austeritat econòmica i les retallades. Es tracta de 'Growth in a Time of Debt', escrit el 2010 per Carmen Reinhart i Kenneth Rogoff, de la Universitat de Harvard. Tots dos van concloure que els països que tenen un deute públic superior al 90% del PIB ho tenen molt difícil per créixer. Per tant, va donar arguments a la idea que per poder créixer econòmicament primer cal reduir el dèficit, cal retallar... llegir més
No m'estranya, l'excel és molt traidor, prou ho sabeu els qui us hi heu barallat durant anys, i ha estat traidor fins i tot per Carmen Reinhart i Kenneth Rogoff, de la Universitat de Harvard, a qui Herndon els ha trobat més d'un error de càlcul. I ha estat precisament en el document mare per defensar les retallades i la austeritat. A banda d'Angela Merkel i quatre indolents mentals més, qualsevol que s'hi fixi s'adona que - la medicina que diuen ells - que apliquen als malalts sud-europeus, es equivocada. I una crisi de la que en podiem haver sortit en 5 anys, per culpa d'ells i la seva medicina ara ens en costarà deu o més.
Té raó el Gran Wyoming, estem manats per imbècils que no en tenen ni puta idea, només que ningu gosa dir-ho. Dit queda.
Té raó el Gran Wyoming, estem manats per imbècils que no en tenen ni puta idea, només que ningu gosa dir-ho. Dit queda.
Nos mandan los últimos de la clase, una vez lo comenté...
ResponEliminaYo no creo que sean imbéciles son malvados y ruines... Lo que están haciendo es un crimen y se les volverá en contra...
ResponEliminaEl que cal fer és treure'ls d'on són. Així de fàcil i així de difícil...
ResponEliminaho recordo Miquel, els ultims de la clase...
ResponEliminano Temujin, hay que sudar y trabajar mucho para ser un buen malvado, ruines si son, pero esto es fácil. Son idiotas, imbéciles o indigentes mentales, diles lo que quieras, pero no malvados, les falta estilo.
ResponEliminaVeí: és fàcil i es diu revolta...popular, clar.
ResponElimina... i tampoc hi estem tant lluny.
ResponEliminaD'aquelles "mans al coll", servilment acceptades, aquesta ruïna, resignadament assumida. No sé qual podrà ser l'adjectiu més apropiat, però del que no hi ha dubte és que estem en mans de depredadors. ¿Per quan una vaga general de veritat?
ResponEliminaSalud!
LOAM: Potser la revolta.....
ResponEliminaNo crec que canviant d'imbecils se solucioni gaire res. Cal canviar, en primer lloc, la visió del món, després, buscar unes estructures d'ordenament que no sé especificar, perquè concretar a partir de petits exemples o filosofar generalitats és fàcil, però ser efectiu ja és una altra història.
ResponEliminaJa ho veus, Francesc, impotència del qui veu que el sistema, alternatives incloses, no va enlloc, però no coneix alternatives eficaces a curt termini.
Estem tots així, Miquel, i cada vegada és més dificil viure a esquenes del sistema, ho tenen tot massa controlat.
ResponEliminaSom massa grans per l'anarquía, però potser caldria començar a considerar el marxisme, ben aplicat, clar. Ek problema es el factor humà, i això no té remei.
Estoy de acuerdo ademas siempre prefiero a un malvado que a un idiota, son más previsibles...
ResponEliminalos malvados en las pelis o en las novelas son mucho mejor que los buenos.
ResponElimina