He comentat en més d'una ocasió que aquesta entelèquia nomenada Espanya, no és un Estat democràtic, de fet, fins on arriba el Govern de la Nació és a imposar la seva opinió o la seva postura envers qualsevol discrepància, vingui de qui vingui. Malviuen encara de l'imperi colonial perdut maldestrament, aquell 'donde nunca se ponia el sol', i malgrat la desfeta consumada al 1898, encara no ho han sabut pair, de fet políticament, intel·lectualment i fins i tot estèticament, estan encara ancorats a finals del segle XIX.
Vegis sinó com a Escòcia podran votar sobre si volen independitzar-se o no de la Gran Bretanya, mentre a Catalunya ni tan sols se'n pot parlar. El Tribunal Constitucional ha suspès una declaració política, una idea que només era un punt de partida per més endavant, fer un plantejament jurídic i institucional seriós que vist lo vist ja no cal ni plantejar-ho.
Aquests dotze membres del TC, vells coneguts nostres èrla seva ribotada de l'Estatut, han corregut a acatar les instruccions de Pp i també el PSoE i han desautoritzat una decisió programàtica del Parlament de Catalunya, carregant-se amb aquesta decisió la mateixa essència de la democràcia. Aquest tribunal no és més que un entrebanc en el camí que, inevitablement porta a Catalunya cap a la independència. 
Aquesta negació democràtica no s'aguanta per enlloc i posa en qüestió - com deia - la legitimitat democràtica d'un estat que presenta un balanç desastrós en tota la seva gestió. Entestats en el sostenella i no enmendalla, no entenen res més que guanyar d'anorrear sovint xulescament, sent absolutament incapaços de dialogar . No hi haurà un diàleg, de moment la suspensió és per cinc mesos i després ja veurem si continuen amb aquesta suspensió o argumenten el que no es pot argumentar, perquè aquesta és una decisió política, no jurídica, tendenciosament i antidemocràticament política.
Hauríem de deixar de perdre el temps intentant un diàleg que mai es produirà, mentre continua l'ofec econòmic, i fins i tot l'intel·lectual, com la perpetració avui de la Lapao, digna de figurar en una pel·lícula de Berlanga o l'esperpent de Valle Inclán.
Tota aquesta actitud no és tan sols la xulesca prepotència d'un Estat ranci i decadent, ni és només ignorància mesetaria, aquí hi ha odi, un odi visceral que no acabo d'entendre, però que és palès i ve de vell.
Els fets, la seva actuació constant contra Catalunya, tot el que ñes català i la seva llengua sobrepassa la raó humana i va més enllà. El veieu ara el seu odi?
No cal perdre més el temps en una lluita inutil de desgast que no duu enlloc.... Hola Europa! Adèu Espanya! fins mai.