"De sobte, ens vam veure passant la nit al calabós, sense entendre res fins que l'endemà la jutge ens va explicar el que passava". Luis Gil i Dolores Talavera encara recorden amb pànic la nit del passat 4 de febrer, poc després de ser detinguts a la seva botiga d'ultramarins d'Ubeda (Jaén), acusats de maltractar la seva filla de 11 anys. La justícia els acaba de reconèixer que les lesions que patia Maria Luisa no eren tals, sinó una simple dermatitis nerviosa que la nena agreujava al rascar. I mentre intenten explicar-li a la nena com és possible que per aquesta negligència hagin hagut de passar tres mesos separats, sense ni tan sols parlar per telèfon, esperen almenys una disculpa dels causants de semblant calvari.
Tot va començar al començament de febrer. Uns professors de la petita, una nena tímida que tres dies després de tornar a casa encara no deixa anar la seva mare del braç pel carrer, es van estranyar per les lesions circulars que mostrava a la cara, mans i cames, i van alertar els serveis socials d'un possible cas de maltractament: cremades de cigarret. L'excés de zel va voler que, "en comptes de consultar al seu pediatre, perquè van pensar que era estrany que no aquest no hagués denunciat res", els serveis socials recorreguessin a un altre metge, que la va reconèixer "des de lluny, al pati de l'escola ", relaten els pares."

No és la primera vegada que passa, ni l'última, que la maquinaria de l'Estat, per desídia o ineficiència acusa a uns pares de maltractar al seu fill sense que sigui cert. Vaig estar a punt que li passes a la meva filla una vegada que el petitó va caure, afortunadament la doctora d'urgències que ens va atendre, va escoltar i la vàrem convèncer de que havia estat un accident casolà dels molts que es produeixen cada dia, però recordo com si fos ara la cara de la meva filla quan la doctora va insinuar la possibilitat de maltractament, és difícil d'oblidar.

Aquest fet és la constatació del mal que pot fer l'Estat, via funcionaris mèdics en aquest cas. a uns ciutadans innocents, als qui sense comprovar el mínim elemental se'ls acusa amb el dit de cara a tot el poble i se'ls pren el seu fill. Un calvari que afecta a pares i fills, i no valen després les disculpes, el mal ja s'ha fet. Una mica de sensibilitat, de professionalitat i de responsabilitat s'hauria de reclamar abans de prendre decisions precipitades que causen un mal irreparable.