Després de l'assasinat d'un soldat avui a Londres a mans d'extremistes islàmics ha resultat massa difícil resistir la temptació de recordar un dels grans èxits del rock dels 80: London calling, de The Clash. És gairebé inevitable per als que vam néixer musicalment a mitjans dels 60. Aquella cançó ja parlava de manera punyent i rabiosa de guerra urbana, de violència, de marginació, del sistema opressiu que oblida, si no destrueix, els més desafavorits. És complex intentar teoritzar sobre l'origen de l'atemptat islamista d'avui i de la violència en general, però, arqueologia musical al marge, London calling ja posava al damunt de la taula molts dels factors que han conformat el polvorí social sobre el qual se sustenten nombrosos barris de la capital britànica últimament amb stand by, pero latents, i agreujats pels fets d'avui. L'atac dels soldats invisibles es inevitable per més soldats, policia o serveis secrets dels que es dispossi.
A Londres s'ha declarat la guerra i amb ella tenen i tenim un problema.
*
.png "English"){kind=small}
8 Comentaris
Si vols acabar amb un "llangardaix", no li talls la cua, talla-"cap".
ResponEliminaMolt encertat el vídeo de The Clash.
Que me perdonen, pero lo encuentro una animalada y no tengo palabras.
ResponEliminaNo se puede ir matando personas a deguello.
He visto pocos vídeos de Bagdad después de los "bombardeos inteligentes..", deben ser muy guarros, con gente destripada y enterrada viva...En fin más de lo mismo, pero más cerca y la victima no es un puto moro..
ResponEliminaEmpezaran a meternos miedo y que desconfiemos del vecino en vez del gobierno...
Es cierto, Temujin. No sé cual de los dos es peor; si este hombre con las manos ensangrentadas, o el aséptico piloto que lanza sus bombas desde su inexpugnable máquina cobrando además por ello.
ResponEliminaes una animalada Miquel, només maten els animals, i els homìnids els unids que ho fan per que si, no per necessitat d'alimentar-se com la resta.
ResponEliminapeor el piloto que lanza la bomba,ni tan siquiera tiene aunque llevado al extremo, un ideal, un motivo.
ResponEliminaLoam, com li deia a Temu, per a mi pitjor el pilot.
ResponEliminaEstem d'acord, Francesc. Emboliquem i maquillem la mort de la mateixa manera que els aliments, de tal manera que ens repugna un animal obert en canal, però no si se'ns mostra trossejat i plastificat al supermercat.
ResponElimina