DE DECEPCIONS


Tot el que m'oposa al món m'és consubstancial. L'experiència m'ha ensenyat poques coses. Les decepcions m'han precedit sempre, ens diu Cioràn. Possiblement perquè el que més ens molesta és el fet què, malgrat anys i panys acumulant errors, ens costa reconèixer aquests i a més a més continúem insistint-hi amb una perseverança lloable, malgrat reconèixer que una de les coses que més ens molesten és veure el propis defectes reflectits en les persones que estimem. I és que enganyar-se un mateix és una manera de justificar aquestes mancances i errors propis gairebé mai admesos, car la culpa sempre la donem als altres o a les circumstàncies. I així ens va.

6 Comentaris

  1. Tot Barcelona

    No me ametrallo tanto, pero a veces llego a ello.
    salut

    Reply Delete 25 de juny, 2013
  2. Flor

    Ya dejé de me estar preocupando con eso. Yo soy yo y doy la libertad a que los otros escojan.

    Reply Delete 25 de juny, 2013
  3. D.F.

    El otro día le eche una bronca a mi hijo y pensé en esto...

    Reply Delete 25 de juny, 2013
  4. Francesc Puigcarbó

    tens raó, no cal autoflagelar-se Miquel.

    Reply Delete 25 de juny, 2013
  5. Francesc Puigcarbó

    eso hice yo Isabel, y no me ha ido mal.

    Reply Delete 25 de juny, 2013
Més recent Anterior