Tot el que m'oposa al món m'és consubstancial. L'experiència m'ha ensenyat poques coses. Les decepcions m'han precedit sempre, ens diu Cioràn. Possiblement perquè el que més ens molesta és el fet què, malgrat anys i panys acumulant errors, ens costa reconèixer aquests i a més a més continúem insistint-hi amb una perseverança lloable, malgrat reconèixer que una de les coses que més ens molesten és veure el propis defectes reflectits en les persones que estimem. I és que enganyar-se un mateix és una manera de justificar aquestes mancances i errors propis gairebé mai admesos, car la culpa sempre la donem als altres o a les circumstàncies. I així ens va.
DE DECEPCIONS
25.6.13
* M
No me ametrallo tanto, pero a veces llego a ello.
ResponEliminasalut
Ya dejé de me estar preocupando con eso. Yo soy yo y doy la libertad a que los otros escojan.
ResponEliminaEl otro día le eche una bronca a mi hijo y pensé en esto...
ResponEliminatens raó, no cal autoflagelar-se Miquel.
ResponEliminaeso hice yo Isabel, y no me ha ido mal.
ResponEliminaTemujin, es que se trata de eso, de pensar en ello.
ResponElimina