Sempre que us parli de Nuri, em vinc a referir a la senyora que es va casar amb mí. Ho dic perquè no he trobat una paraula que defineixi la nostra situació sense emprar el possessiu, tant se val si dic, la meva dona, la meva companya, sempre haig de fer servir el possessiu i no m'agrada, per aixó parlo de Nuri a seques. Doncs bé Nuri diu fa ja temps i no li falta raó, que moltes de les coses que estàn mal fetes a nivell de vivenda i similars es degut a que ho dissenyen homes i no dones. Per variar te tota la raó, i no parlo ja de la distribució de les vivendes que sol ser caótica i fora de qualsevol llógica, si més no d'una questió més simple però important i que demostra aquesta teoria.

En una àrea de servei o qualsevulla lloc on hi hagi una forta concentració d'especimens d'ambdos sexes, als lavabos de les senyores sempre hi ha una enorme cua, mentre que al dels homes la fluidesa és lo normal. Potser perquè a l'especimen de la part masculina que ha dissenyat els lavabos no ha caigut que les senyores s'han de asseure per a fer les seves necessitats i per tant s'hauria de dotar de més tasses de les que hi han els lavabos destinats a les senyores. És una cosa tam simple, tan evident, que s'evidencía per a si sola, però malgrat tot seguim exactament igual, i d'ací a vint o trenta anys també. Entenc que es una questió menor, però que demostra la poca delicadessa de la part masculina de la espécie humana envers la contraria, fins i tot en questions com aquesta. Perquè el més fotut, és que si parlessis amb qui ha dissenyat un d'aquests lavabos, et diria: tens raó! no hi havia caigut, i es quedaria tam ample.

 Aquest escrit és del 2009, però l'he volgut recuperar per la seva validesa actual. En una àrea de servei anant cap a Tarragona es donava la situació esmentada als lavabos amb l'arribada de dos autocars de turistes.-