És fàcil escoltar les converses al Restaurant la Camarga entre Alícia Sánchez Camacho i la exfulana del fill de Jordi Pujol, la xarxa en va plena. No l'he volgut escoltar, està prohibida pel jutge la difusió de la gravació i del florero, i ja que tothom està amb que s'ha de respectar la justicia i les seves decisions, si aquesta ha dictaminat que les gravacions no es poden fer públiques, s'ha d'acatar la decisió. Però a la xarxa hi ha molt bocamoll indocumentat amb incontinència publicativa, fins i tot algú ho venia al seu Facebook com a una gran exclusiva (el pobre idiota). 
Dit aixó, de la mateixa manera que fa uns mesos vaig dir que Oriol Pujol era un cadàver polític, i a la seva desaparició em remto, Alicia Sánchez Camacho ho és tambè a hores d'ara. El seu partit té massa problemes com per aguantar una delegada a Catalunya qué té una gravació pendent que no se sap ni quan es farà pública sencera  ni el mal que els farà - qual gota malaia -  la seva dosificiació. A més, tots els rumors coincideixen a afirmar que finalment acabarà sent divulgada en la seva totalitat, i pel que diuen, ell contingut de la conversa podria arrossegar més personatge important del seu partit. És un final de carrera política cruel, pero just, al cap i a la fi, Alícia és un depredador parasitari de la política i ha recollit finalment el que ha sembrat. 
Adèu Alicia, havies d'haver tingut present que hi ha molts contes que no acaben bé.