Fa vint anys era a Salamanca el dia de la fira del llibre. Recordo que era divendres al migdia i que la celebraven a la plaça Major, que si ja és bonica de per si, en un dia assolellat i ple de paradetes plenes de llibres feia molt de goig. Vaguejava per les parades sense cap idea concreta quan una novel·la em va cridar l'atenció "La aguja dorada", la vaig agafar i em vaig adonar que era de Montserrat Roig. La vaig comprar i com a la tarda fins a última hora no tenia res a fer, després de dinar vaig anar fins a Zamora i allí vaig començar a llegir-la. La vaig acabar quan la llum començava a dificultar-me la lectura, emocionat i profundament impressionat. La història de la relació de Montserrat Roig amb San Petesburg es molt intensa, tot i que no era aquest el sentit inicial de la seva estada, atès l'havia convidat l'associació d'escriptors russos per que parles del nens i el setge de Leningrad durant la segona guerra mundial, però ella es va deixar absorbir per la ciutat, per la seva història, per Phuskin i li va sortir una novel·la molt autèntica. Anys més tard me la vaig comprar als encants en català i la vaig tornar a llegir amb la mateixa o més devoció. No he estat mai a Sant Petesburg però no desespero, tard o d'hora hi aniré a passejar per la perspectiva Nevski. Haig d’anar-hi, ho sé.
Més tard, se'm va ocòrrer anar a una llibreria del centre de Zamora, on hi havia exemplars a banda de en castellà, en Alemany, Francés, Angés, Italià i fins i tot en portugués. Vaig preguntar a l'encarregat si teníen  alguna edició en català de Montserrat Roig. Las contesta va ser que 'allí sólo tenían traducciones de novelas a otros idiomas, pero que de dialectos non tenían, quizás algo en gallego' - va afegir -; per cert que em va contestar de manera bastant despectiva, i això que era l'encarregat d'una llibreria molt interessant i curulla de llibres de nou i de vell.
No n'estic del tot segur, però veient la fotografia diria que la llibreria era la de la fotografia, què es deia i diu Semuret.