La meva atenció es distreu del que estic mirant avorrit. No hauria de llegir diaris ni empassar-me tot l'allau d'informació diaria que em torna immune i que no fa més que atiar la meva indiferència i llunyana mirada a qualsevol de les desgràcies que succeeixen a diari arreu. Els morts i els damnificats formen ja part d'un rutinari paissatge quotidià que per reiteratiu no m'afecta, llevat que el nombre sigui molt alt o la desgracia propera com el cas d'ahir a Santiago, i tot i així ho fa relativament, afortunadament lluny d'hipocresies demagògiques tant a l'ùs. 
A base de saturació i reiteració, ens han vacunat contra tot mal que no ens afecti a nosaltres, i han creat la societat de la indiferència davant els danys col·laterals del dia a dia d'un món egoistament i estúpidament globalitzat.