La meva atenció es distreu
del que estic mirant avorrit.
No hauria de llegir diaris
ni empassar-me tot
l'allau d'informació diaria
que em torna immune
i que no fa més
que atiar la meva indiferència i llunyana mirada
a qualsevol de les desgràcies
que succeeixen a diari arreu.
Els morts i els damnificats
formen ja part
d'un rutinari paissatge quotidià
que per reiteratiu no m'afecta,
llevat que el nombre sigui molt alt
o la desgracia propera com el cas d'ahir a Santiago, i tot i així ho fa relativament, afortunadament lluny d'hipocresies demagògiques tant a l'ùs.
A base de saturació i reiteració, ens han vacunat contra tot mal
que no ens afecti a nosaltres,
i han creat la societat de la indiferència
davant els danys col·laterals
del dia a dia d'un món
egoistament i estúpidament globalitzat.
Tags:
120
ja sóm dos...estic fart, molt fart de la premsa, la tele, la radio... i els veíns...
No crec que sigui per insensibilitat, però he evitat tant com he pogut totes les no-notícies que s'han bastit entorn d'aquest desgraciat accident.
Allau, es que es insuportable el bombardeig televisiu d'imatges de l'accident una vegada rere l'altra.
Miquel, si et refereixes al veíns espanyols, val, pero si et refereixes als veïns de l'escala, amb aquests no tinc cap problema.
als espanyols que aprofitan la basura aquesta per sisimular les seves merdes ¡
Salut