Avui que és dissabte, m'he permés la llibertat de tirar d'arxiu i parlar-vos d'una de les places que més em varen impactar en el seu dia quant la meva estada a Marràqueix. La plaça de Jemaa el-Fna. Ho he extret de "Benvinguts a Marràqueix" una guía turística pràctica que vaig escriure després de la meva estada a la ciutat, que crec us pot ser últil, cas que us decidiu a visitar-la.

"Situada al bell mig de la Medina amb la Kutubiya (el minaret més alt i important de Marràqueix) com a referència al fons, aquesta plaça que aquí l’anomenaríem freda, però que ni molt menys en té res d'això, és tota ella un espectacle extraordinari que va canviant la seva posada en escena al llarg del dia i sobretot a la nit.
Cal matisar que bàsicament llevat d'algunes concessions al turisme, la majoria de les activitats que es desenvolupen a la plaça són per ús i usufructua dels propis Marrakchís, on es reuneixen cada dia per celebrar i gaudir les múltiples i sorprenents ofertes de tota mena que allí s'ofereixen als sentits del sorprès i fascinat occidental que hi va per primera vegada.


Jemaa el Fna, declarada patrimoni de la humanitat, comença a la Plaça Foucauld i arriba fins al Mercat Moro on hi ha el cafè de France i el restaurant Alhambra.
Més o menys te una superfície d'uns cent cinquanta metres d'amplada per dos-cents de llargària.
El seu encant no és el propi atès que en si mateix no té res, llevat de l'asfalt dur. El seu especial atractiu rau en el contingut que l'omple en diversos moments puntuals al llarg del dia i la nit. De bon matí, abans de trencar l'alba, quan encara no ha sonat la pregària del muetzí des de dalt dels minarets, dins d'una desorganització organitzada, com si d'una espècia de ritual és tractés, es comença a omplir de tota classe de gent que comença a muntar les parades de dàtils, plàtans, taronges, préssecs, cebes, síndries, tomàquets, patates, llimones, naronges, fruits secs, te, menta fresca, etc.
Perfectament apilades. llenties, cigrons i mongetes aguanten miraculosament un delicat equilibri similar al de dàtils de tots tipus o figues seques, cacauets i d'altres fruits secs o confitats. Tota mena de flors i venedors de suc de taronja i espècies com el safrà, pebre, canyella, comins, nou moscada o ají etc.. completen el barroc i colorit quadre cromàtic i sensorial.
Més tard arriben els encantadors de serps amb les seves gralles, las noies que pinten amb Henna i els aiguaders amb els seus vestits vermells, camisa blanca i singulars barrets vermells també rematats per cordons de roba. Aquests aiguaders proveïts d'un odre de pell, t'ofereixen aigua en uns vasos de coure que duen penjats. Seguint la tradició musulmana als pobres els hi donen de beure gratuïtament.
Son gent senzilla i afable orgullosos de la seva tradició. Si els vols fer una fotografia hauràs de pagar com tot el que es bellugui a Marrakech. Amb deu dirhams n'hi ha de sobres. Rondinaran igual si els en dones vint. Cap al migdia, la forta calor (entre 34 i 38º a l'ombra a l'estiu) provoca bastants desercions a ambdues bandes - venedors i visitants - però pels voltants de les sis comença de mica en mica a omplir-se de nou, tot i que en aquests moments del capvespre l'espectacle s'ha de contemplar des de la terrassa del cafè de France.

 Allí mentre preneu un deliciós te la menta podreu gaudir de la posta de sol que reverbera sobre la Kutubiya i tota la part sud de la ciutat, amb el rerefons de Gueliz a la dreta i les muntanyes de l'Atles a la llunyania difoses enmig de la broma del capvespre, mentre a baix a la plaça el formigueig de gent que comença a muntar les seves parades o xiringuitos s'accentua i, aleshores en un moment puntual entre la posta de sol i les primeres foscors de la nit, esclata l'orgia de llum de milers de bombetes de gas, colors, olors, músiques i tot quan us pugueu imaginar i més: Escribes per encàrrec, tiradors de cartes, narradors d'històries, músics amb els seus llaüts, ginbris i l'insistent so dels tambors, altra volta les noies de l'henna, lluitadors, boxejadors, equilibristes, ballarins i ballarines, rotllanes de jocs autòctons i les parades de sucs de taronja, caragols o pinxos moruns, cuscús, kefta, toujaen, peix o dàtils, pastissets de mel, ous, verdures, hortalisses i d'altres varietats gastronòmiques.
Es tracta d'un autèntic plaer pels sentits que sorprèn gratament a l'occidental poc avesat al tipus de vida dels països àrabs. 
Un cop sopat es tracte d'anar donant voltes per la plaça observant les mostres variades de l'espectacle, alguna d'elles incomprensibles per a un occidental. Ja us he dit que moltes d'elles són específicament pels habitants de la vila, i és bo que així sia, és l'orgull de les costums ancestrals no oblidades que segueixen perdurant davant la modernització que feixugament es va obrint pas. 
La gresca dura ben bé fins a les dues o les tres de la matinada. Aleshores la plaça es pren un petit descans esperant ja els primers matiners que en un parell d'hores tornaran a recomençar el seu cicle. I això cada dia de l'any per admiració de propis i estranys.
Us ben asseguro que qui hagi vist pondre's el sol mentre beu pausadament un te a la menta, contemplat i participat de l'espectacle en la seva totalitat, difícilment podrà oblidar-se per més temps que passi d'aquesta plaça. I no és que es tracti d'una posta de sol excepcional, no és ben bé això, simplement és un conjunt de sensacions, un estrany silenci remorós dalt de tot de la terrassa del cafè de France, tot el ritual que prepara l'esclat quan les primeres ombres de la nit s'apoderen del seu entorn. És tota una posada en escena que la fa diferent, única i incomparable." Jemaa el-Fna! La plaça dels avantpassats.

 ALGUNES CURIOSITATS SOBRE MARRAKECH

- A l'entrada del Palau del Badi hi havia aparcat un Opel Vectra matrícula d'Andorra, aspecte que no em va sorprendre gens, atès que vagis on vagis, sempre t'acabes trobant arreu un cotxe del Principat.

- Al Hotel 'el Andalous' restava aparcat un Nissan Terrano de la Universitat Autònoma de Barcelona - del departament de geologia.

- Malgrat haver-hi escoles, volta molta mainada deixada de la mà d'Ala tot el dia. Molts d'ells treballant en l'artesania o el que caigui.

- Les terrasses dels bars són plenes tot el dia prenent te a la menta i amb les cadires de cara al carrer.

- Encara hi ha gent que neteja les sabates o fins i tot els cotxes, en aquest últim cas al bell mig de l'Avinguda Mohamed V, a Gueliz.

- Gairebé enlloc veureu roba estesa.

- Sorprèn la poca presència de Policia o Militars.

- Malgrat tenir aigua segons diuen, les fonts dels jardins no funcionen 

- Més d'un guia que va vestit a la manera àrab, en acabar la feina es treu la xil·laba i a sota ja us ho podeu imaginar, samarreta i texans de marca 

- En la setmana que vaig estar a Marrakech no vaig sentir a parlar ni un instant del Fòrum de no se sap ben bé de quines cultures. Aspecte que fou molt d'agrair per les meves parts.

- Amb un dia de retard, es podia adquirir el Mundo i l'ABC i de revistes Hola.

- Alguns productes artesanals donen la sospitosa sensació que no ho son tant. No diré que porten el Made in, però?

- A l'arribada a l'Aeroport de Marràqueix, mentre anàvem a peu per la pista des de l'avió cap a la terminal internacional, la Nuri em va preguntar: Que mires? en veure com cercava alguna cosa amb la mirada que ella no acabava de comprendre.
Els grisos - fou la meva contesta - donat l'estat gris i galdós de la sala d'arribada dels vols internacionals.
S'ha de dir però que la sortida ja no és tan tronada, fins i tot al primer pis hi ha un Dutty Free Shop bastant potable.

Relació d'objectes rars o inútils a la ciutat de Marrakech:

- Intermitents
- papereres
- contenidors de brossa
- semàfors
- passos de vianants
- casc per la moto
- forquilla i ganivet
- rètols i senyals de circulació en general.
- paraigües