LES TRES LLEIS DE LA ROBÒTICA

Explicava fa un temps Albert Sanchez Piñol que ell no creia que estés escrivint ciència ficció i en fer un company blocaire una llista d’escriptors de novel·les d’anticipació que es deia abans, i que potser és un terme millor que el de ciència ficció, li vaig fer notar en un comentari que no parlava d'Isaac Asimov, l’escriptor rus afincat als Estats Units. Ho va fer en el següent comentari i d’Isaac Asimov es precisament de qui vull parlar avui. Autor prolífic, (es deia que cobrava de la editorial a tant per paraula) i així devia ser, el que ens hem llegit els tres totxos de la Fundació em podem donar fe. Però Isaac Asimov serà recordat sobretot pels seus relats sobre robots, va escriure molts contes i novel·les en que els humans interactuaven amb robots. El primer relat fou “Robbie” a l’any 1940, o sia Pere que no nomes Sanchez Piñol,.ni jo havia nascut. Després varen venir “Razón” i “Mentiroso”, els personatges robots dels contes d’Asimov actuaven seguint unes pautes que foren batejades per Asimov com les tres lleis de la robòtica molt abans que el concepte robòtica es fes servir. Les va definir en el relat del 1941 “el circulo vicioso”. Asimov va contemplar la possibilitat que unes màquines sense lleis es podien posar en contra del seu propi creador i va decidir dotar als seus robots d'aquestes lleis que el robot de cervell positronic -i no electrònic- havia de seguir per força i davant les quals no podia oposar-se. Asimov explicava que les Tres Lleis van ser creades per John W. Campbell en una conversa van mantenir el 23 de desembre de 1940. Campbell, al seu torn, que ell les va extreure d'alguns relats de Asimov i de diverses converses entre ambdós, i que el seu paper era merament el d'haver-les redactat explícitament.

Les Tres Lleis de la Robòtica són:

1.- Un robot no pot lesionar a un ésser humà, o, per mitjà de la inacció, permetre que un ésser humà sigui lesionat.
2.- Un robot ha d'obeir les ordres donades pels éssers humans, excepte si aquestes ordres entressin en conflicte amb la Primera Llei.
3.- Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no sigui incompatible amb la primera o segona llei.

Sembla que últimament ha disminuit l'interés dels lectors per les novel·les d'anticipació o ciència ficció, però en la nostra joventut tenien molt auge i predicament, escriptors com Asimov, Conrad, Huxley, Orwell, Bradbury, Philip K.Dick i altres eren devorats gairebé amb religiositat pagana. potser perquè aquest futur del que ens parlaven el veiem excessivament previsible, lo qual és obviàment un error, car el futur és precisament els que ens ha de devorar.