"Catalan Bay («la badia dels Catalans») és una badia i un poble de pescadors a la costa oriental de Gibraltar, a la banda contrària del penyal on es troba la ciutat de Gibraltar. La platja de Catalan Bay, coneguda popularment en castellà com la Caleta, és una de les dues platges de Gibraltar i un lloc turístic amb un hotel.
L'origen del nom «Catalan» probablement es deu al batalló de 350 catalans que van participar a l'expedició austriacista que va conquerir el penyal en la presa de Gibraltar (1704), durant la Guerra de Successió Espanyola. Va ser a la badia dels Catalans on va desembarcar aquest batalló i es van quedar per defensar la plaça. Després del tractat d'Utrecht, en el qual Felip V de Castella concedia Gibraltar i Menorca a la Gran Bretanya, s'hi van afegir emigrants menorquins. Tanmateix, una teoria afirma que «Catalan» podria venir d'una mala pronunciació anglesa de «la Caleta», ja que l'ús d'aquest últim seria considerablement més antic que el de «Catalan Bay» —el 6 de març de 1634 els pobles pesquers de la Tunara (la Línea de la Concepción) i la Caleta ja són esmentats en una Tramesa Reial sota la jurisdicció de Tercio del Mar de Marbella y Estepona de l'Emirat de Gharnata.
Durant els segles XVII i XVIII Catalan Bay va estar poblada per pescadors genovesos que formaven part d'un assentament més gran al llarg de la costa oriental del penyal. Això va fer que al segle XVII el genovès (dialecte del lígur) es parlés àmpliament entre els habitants, cosa que va provocar que el govern decidís publicar els seus avisos en genovès, a més de l'anglès i el castellà. El genovès va continuar parlant-se a la Caleta durant el segle XIX, fins que va desaparèixer a les primeres dècades del segle XX.
El segle XIX la zona era d'accés restringit i només hi podien viure els pescadors amb llicències de pesca controlades pel governador. Els habitants actuals són els descendents d'aquells pescadors, fonamentalment genovesos, coneguts col·loquialment com a caleteños.
A l'actualitat, la platja de Catalan Bay és la segona platja sorrenca més gran a Gibraltar i és molt popular tant entre els gibraltarenys com entre els turistes, que l'emplenen durant els mesos d'estiu. A Catalan Bay s'hi estableix un hotel, diversos restaurants (especialitzats en marisc fresc) i l'Església de la Nostra Senyora dels Dolors. Cada setembre l'estàtua de la Nostra Senyora dels Dolors es porta fins a la platja on el Bisbe de Gibraltar beneeix el mar en la que s'ha convertit en la principal cerimònia religiosa del poble.
Al nord de Catalan Bay es troba Eastern Beach, la platja sorrenca més gran i coneguda de Gibraltar. Cap al sud s'hi troba la platja de Sandy Bay, on a partir de 2002 hi acabava la carretera de la costa a causa del tancament del túnel Dudley Ward, el qual per raons de seguretat només va tornar a obrir a finals de 2010. de la VIQUIPÈDIA"
En aquesta badia és on els Gibraltarenys volen fer una urbanització de luxe amb port esportiu, casinos i altri, i ha estat l'origen de la discordia amb l'Estat Espanyol pels metres de terra que volen guanyar al mar, i ves per on, o diueu-me malfiat, però amb el nom que té el lloc 'CATALAN BAY', ja em veig a venir que d'una manera o una altra encara ens acabarà tocant el rebre als catalans, i sinó al temps.
Por lo que dice la historia, fuen el mismo batallón de 359 personas que se pusieron en 1703 a las órdenes de la confederación británico/holandesa en contra de los intereses de España en la guerra de Secesión por la corona . or aquella paz, España en el tratado de Utrech les entregó para usufructo en 1713 el Peñón, y las tropas catalanas, que esperaban la ayuda inglesa en contrapartida, tuvieron que retirarse sin prestación alguna.
ResponEliminaLa historia es lo que dice, pero no Wukipedia, me ciño al Larrouse.
salut
Viquipèdia, Larrousse, que més dona, la història l'escriuen els vencedors i la manipulen tots, vencedors i vençuts. El que sembla clar és que els britànics ens varen deixar amb el cul al aire, com sempre.
ResponEliminasalut
En Gibraltar no tienen sitio, es uno de los lugares del mundo con mayor densidad de población. El Tratado solo reconoce la tierra, no las aguas, yo seria partidario de dejarles crecer, eso si, cuando tengan una política fiscal clara. No es de recibo dejar crecer a gente para que nos roben fiscalmente.
ResponElimina