No penso participar en la via catalana del proper 11 de setembre, ni en la nudista, ni en la submarina, ni en la quilomètrica, que aquí sempre acabem fent les coses en plan cumbaià i potser per això ningú se'ns pren seriosament. I no ho penso fer perquè sincerament no crec en la gent que organitza el happening, no m'agrada el to de la ANC, que apunta a totalitarismes i sectarismes no massa assamblearis que no m'agraden gens i que tinc la sensació d'haver ja vist en altres contrades i espais temporals; no m'agrada que diguin que tots els que participin en la via catalana seràn considerats independentistes i que si no ho són doncs que no hi vagin, aquest discurs és totalitari i no m'agrada gens sense fer fila de ser excessivament democràtic. No crec, ni tinc cap confiança en el Govern de fireta que tenim i que és el que ha de conduir la cosa aquesta de la consulta i la posterior independència. No crec que a la consulta guanyi el SI, i per això deu ser que els de Ci(u) van donant llargues a la mateixa que ja veurem si es farà el 2014, malgrat les presses de Junqueras, que s'està tornant cada vegada més messiànic i més allunyat de la visió real del país. No crec en res de tota aquesta xusma d'impresentables, titelles de fira de poble, que ni pinten res ni són capaços de resoldre ni solucionar res, només generar unes il·lusions en molta gent il·lusa de bona fe, que farà que la caiguda sigui encara més dura. 

 Dit això, quan es produeixi la consulta pel dret a decidir, si és que aquest plebiscit arriba a port, votaré que si, més que res perquè no puc votar - honestament - cap altra opció, ni tan sols practicar l'art covard o escapista de l'abstenció.