Som rars els catalans, venerem a Sant Jordi, el qual sant era una mica lent a l'hora de defensar princeses, atès es veu que el drac se n'havia cruspit unes quantes abans no el va presumptament matar, i un cop sembla ho va fer, va el Sant baró i no es casa amb la princesa que seria el final de manual made in Hollywood que pertocaria. Però és que circula la brama que Sant Jordi no va matar el drac, sinó que si va amistançar i d'aquí fou on va sorgir la marca Lacoste, i no del tennista i el cucudrulu.
També venerem per questes terres un Sant sado-maso com Sant Sebastià,la nostra icona és un ase que deu ser els dels cops (suposo). Al pesebre i fotem un paio cagant i per Sant Joan ens inflem de "Coca" mentre fotem foc a tot. La nostra diada nacional és la celebració d'una derrota i de patrona tenim La Moreneta, que és negra, però molt negra, més negra que els negres que ja és dir, llevat que sigui una enorme piga, i alguna peculiaritat més que em deixo. Però s'ha de reconèixer que a l'hora d'inventar se'ns dona bé, a banda de la Peseta que la va crear Laureano Figuerola quan anys ha era Ministre d'Hisenda, també és català l'invent de la forquilla de dues puntes que va perfeccionar Leonardo da Vinci que era un primmirat i hi va afegir la tercera pota.
Els catalans, a banda d'inventar o descobrir Amèrica del mig, hem inventat: l'Allioli, els Calçots i la salsa salvitxada, el Cava, la Crema catalana, el Chupa Chups, el Biscuter, la Ratafia, els Castellers, l'Ensaïmada, l'Escalivada, el Pa amb tomàquet, els Panellets, el Romesco, la Samfaina, la Volta catalana, l'Astronomia, la Vara de Jacob (que no sé que carall és pero surt a la Viki), el Telescopi, la Teoria de la neurona, el Telègraf elèctric, l'autogir, el submarí, l'esferificació, el Pal de fregar, el Porró, els Xurros, el Setrill antigoteig, Sant Jordi (el llibre i la rosa), l'això no toca, la Rifa de Nadal, o la Copa Catalunya de futbol. La coca de vidre, la sopa de farigola, els Consells Comarcals, el ball de bastons, i la independència d'Artur Mas, que ha estat l'últim gran invent dut a terme. I segur que m'en deixo uns quants que ja m'ho fareu saber si en teniu constància.
Llàstima que algú no devia explicar a tots aquests inventors, que els invents i descobriments s'han de patentar primer i després s'han de saber comercialitzar i difondre fronteres enllà, procurant no perdre'n els drets. I aquí sí que llevat d'alguns, no han estat en general tots aquests inventors, gaire diligents.
Te olvidas de un combinado que hizo furor y fue la primera mezcla
ResponEliminaLA BARRECHA ¡¡¡
si mezcla de anis y coñac a partes iguales y que los de Murcia llamaban sol y sombra.
Pero la barrecha ( no se como se escribe en catalán) y debería de escribirse en el idioma autóctono, se solía hacer de anis Machaquito o El Afilador (que eran de los más destilados) con Magno en pequeños vasos alargados de pirámide truncada invertida, completamente lisos .
Salut
Salut
La barrecha diria que més aviat és un invent dels treballadors andalusos o murcians, pero diria que es feia amb moscatell i anis.
ResponEliminamira que he Trobat Miquel:
ResponElimina"Revuelto. Una bebida para las mañanas frías. Barrecho o Barrecha.
Ha perdido uso en las mañanas frías del norte de España, pero durante décadas, tras levantarse, lo primero que se tomaban los hombres para ir a trabajar y "despejarse", era un revuelto. Bien en casa, bien en el primer bar que encontraban en su camino.
El revuelto es una bebida en donde se mezcla a partes iguales anís seco con moscatel, o anís dulce con vino rancio.
Ahora todos y todas salimos de casa bien desayunados y la leche en un fijo en nuestras mesas, pero en aquellos años la leche no era una bebida "para hombres". Hay que entender que en aquellos años, se levantaban antes de salir el sol para estar en el campo cuando se empezaba a ver y el sueño era alto y el cansancio no se había compensado con las horas de cama.
En algunas otras zonas se llama a esta bebida, barrecho o barrecha."
Ostras........¿ entonces qué es lo que se tomaban los de Can Valero por las mañanas ?
ResponEliminaRecuerdo que se ponían un coñac que se llamaba Osborne, pero no era Terry, (debía ser que era el más económico) y anís ...A lo mejor son costumbres.
Gracias por la información
salut
Francesc, ara que vivim temps de patriotismes viscerals, has de vigilar perquè alguns invents que atribueixes als catalans no ho són. L'ensaïmada és mallorquina, i ja saps que els mallorquins no volen saber res dels catalans.
ResponEliminaD'altra banda, el Sebastià era un soldat romà, i és la icona Gay per antonomàsia (que no Antònia Macià).
A la llista d'invents hi hauries d'afegir una estratègia política coneguda com a "la puta i la Ramoneta" i la darrera gran frase del pobre Mas: "A Catalunya no hi ha gana".
Lluís, t'oblides de Rafael de Casanova, l'advocat del braç enguixat, una altra icona.
ResponEliminaEl anís con brandy aquí se llama Sol y Sombra y se bebía por las mañanas y por las tardes. Antes se estilaba el moscatel con orujo, conocido por el "chico-chica" o por el orujo solo "a pelo" o con un bizcocho por las mañanas. Que dicen que el alcohol no quita el frío, pero si lo disimula.
ResponEliminaUn saludo.
no me extraña con el frío que hace por Burgos en invierno. Recuerdo hace años cuando aún iba con el seat 850 que en las afueras de Burgos en invierno en el área de servicio los camiones por la noche los dejaban con el motor en marcha, porque sinó al día siguiente no había quien los arrancara.
ResponEliminasalut