La meva atenció es distreu del que estic mirant avorrit. No hauria de llegir diaris ni empassar-me tot l'allau d'informació diaria de radios i televisió que en torna immune i que no fa més que atiar la meva indolència i llunyana mirada a qualsevol de les desgràcies que succeeixen a diari arreu. Els morts i els damnificats formen ja part d'un rutinari paissatge quotidià que per reiteratiu no m'afecta, llevat que el nombre sigui molt alt o la desgracia propera. Ens han vacunat contra tot mal que no ens afecti a nosaltres, i han creat la societat de la indiferència davant els danys col·laterals del dia a dia d'un món egoistament globalitzat.