.jpg)
Un fet que anys enrere seria impensable en un diumenge, avui és una realitat, la Nuri per dinar fa macarrons. Ho dic perquè abans, i no se exactament perquè, servidor considerava que no era un plat de diumenge, que no feia diumenge, vaja. Però els temps canvien i hom evoluciona, i ara li agraden molt els macarrons, i abans d'ells, mentre la Nuri els va fent, acabar-me el paté mina que li sobra, com una espècie de vermut abans de dinar.
I del patè Mina és del que vull parlar-vos. No he estat capaç d'esbrinar des de quant el fabriquen a Pamplona, però almenys fa cinquanta o més anys, car tant la Nuri com jo el recordem de menuts, i el que és més curiós, és que defugint totes les lleis del màrqueting o potser gràcies a aquest fet, el paté de porc Mina, mantè el mateix envàs exactament igual de quan hom era petit.
I del patè Mina és del que vull parlar-vos. No he estat capaç d'esbrinar des de quant el fabriquen a Pamplona, però almenys fa cinquanta o més anys, car tant la Nuri com jo el recordem de menuts, i el que és més curiós, és que defugint totes les lleis del màrqueting o potser gràcies a aquest fet, el paté de porc Mina, mantè el mateix envàs exactament igual de quan hom era petit.
L'empresa que el fabrica Pamplonica SL es defineix a si mateixa a la seva pàgina web:
"Pamplonica, la marca por excelencia, la que da nombre a la empresa y que es conocida por todos los rincones de nuestra geografía. Una marca con peso específico, y con 75 años de historia desde su creación en 1927. Como referencia principal, sus embutidos, y especialmente el Chorizo de Pamplona, líder en su sector. Un producto de picado, sabor y aroma inigualables, obtenido mediante un proceso de elaboración cuidado y natural. Junto a él, el Salami, Chistorra y Salchichón completan la gama más exigente del mercado."
"Pamplonica, la marca por excelencia, la que da nombre a la empresa y que es conocida por todos los rincones de nuestra geografía. Una marca con peso específico, y con 75 años de historia desde su creación en 1927. Como referencia principal, sus embutidos, y especialmente el Chorizo de Pamplona, líder en su sector. Un producto de picado, sabor y aroma inigualables, obtenido mediante un proceso de elaboración cuidado y natural. Junto a él, el Salami, Chistorra y Salchichón completan la gama más exigente del mercado."
Aquesta reflexió de publicitat gratuita de la marca és de motu proprio, i sense cap benefici; ho dic perquè es veu que ara els celebrities quan parlen al seu Twitter o al Facebook d'algun producte, cobren per fer-ho. No és el meu cas; ni sóc celebritie, ni participo al Twitter o al Facebook. Però amb el vostre permis em vaig a cruspir un bon plat de macarrons.
Us deixo amb la seva pòstuma fotografia abans de ser cruspits...., veureu que no hi ha pel damunt dels macarrons, formatge filatto, en aquest punt encara mantinc la meva intransigència.... - de moment -
.png "English"){kind=small}
.jpg&description=MACARRONS I PATÉ MINA){kind=link}
12 Comentaris
M'agraden els productes que mantenen l'envàs tradicional.
ResponEliminaHola de nou. Us trobava a faltar a na tú i a la júlia. Precisament ara fa prou temps que en vem fer uns silos de ferro de cent Tm. cadascun i els vem pintar de verd i tronja molt semblant. Tant de bo els haguéssiu vist i fet-li una foto. No ès broma. La meva mare, que malgrat tot no venia al taller d'ençà molts anys ha mort aquest quinze de Abril'13
ResponEliminaSi senyor, dels millor i de tota la vida. ho sé segur .
ResponEliminaQue aproveche...de todo corazón..
osties els macarrons ¡¡¡ que bons...
a mi també m'agraden Júlia, sorprén que un producte porti tants anys mantenint el mateix envàs, i el que és més important, mantenint la mateixa qualitat.
ResponEliminaJosep, lamento lo de ta mare, quan als silos deurien de fer patxoca.
ResponEliminaja están els macarrons cruspits Miquel.
ResponEliminaSalut
A mi tambien me encantan los envases antiguos.
ResponEliminaYo en mi casa, los macarrones los hago más a la cena de sábado y eso si les pongo mozarella o parmegiano por encima y los llevo a gratinar un poco.
Hoy al almuerzo he hecho habada como se dice en Asturias, acá se dice feijoada, guisadas con sépia. Pá chuparse los dedos.
A quién le guste le mando la receta jajaja.
Casum l'olla! Als estius procuro fer dieta vegetariana i depurativa, i ara m'has fet venir ganes d'un plat de macarrons amb paté...! O foie-gras, que dèiem abans.
ResponEliminaIsabel, si me como una fabada con este calor, puedo explotar, alla tu respnsabilidad.
ResponEliminaLLuis, jo de tu aprofitaria ara per menjar un bon plat de macarrons, que al pas que anem acabarem menjant sopa de farigola.
ResponEliminaCome la fabada como yo hago, poca cantidad en el plato acompañado de arroz blanco.
ResponEliminaHabrá que probarlo. Tienes la receta en comidinhas&companhia?
ResponElimina