Per experiència pròpia encara que sigui a nivell aficionat, entenc que la tasca de traduir és molt difícil, el traductor ha de ser capaç de captar l'obra original, de la mateixa manera que ho farien els lectors en el seu idioma d'origen, com a única manera de crear un nou text en la nova llengua que no redueixi el paper que exercirà el lector quan s'enfronti a ell, tal com l'havia concebut l'autor. En les obres literàries la dificultat és molt més gran, tant si és prosa com vers, ja que hi ha elements que en els contextos d'origen i de recepció tenen valors semiòtics diferents. Els nous significants de l'idioma al qual es tradueix provoquen la variació dels significats de la llengua original. És a dir, no n'hi ha prou en traduir el significat d'una paraula, sinó que s'ha de tenir en compte el seu significat en el nou idioma a què es tradueix. Tota aquesta reflexió m'ha vingut avui al cap en posar un text a traduir al Google Traductor.
"tallat a llonzes ben fines i acompanyat del pa sucat amb oli és quan és més bo"
"cortado en lonchas muy finas y acompañado del tres al cuarto es cuando es más bueno"
o sia que, el o els programadors de Google, varen posar l'opció pa sucat amb oli, com a mindundi, un paio de tres al cuarto, en comptes de traduir-ho literalment tal i com s'escriu, pa sucat amb oli.
Per tant, qui es dedica a traduir ha de ser un bon lector i un coneixedor de la cultura de l'època i de l'entorn on va ser escrita l'obra, perquè la qualitat del seu treball dependrà molt de la interpretació que ell mateix realitzi de cada línia del text, amb relació al context i a les seves interaccions amb la comunitat d'on procedeix la pròpia obra.
La preparació del traductor ha d'anar més enllà del domini del llenguatge de les llengües que tradueix, perquè les interpretacions d'una mateixa frase varien de manera considerable fins i tot entre diverses comunitats que parlen el mateix idioma. Ha de conèixer també molt bé la seva pròpia, De fet, i en certa manera, en traduir es reescriu el text de nou i el que és més important i molt difícil és aconseguir en la traducció mantenir al màxim possible l'estil narratiu de l'original traduit. Hi ha traduccions horrendes com la de la 'Noia de la perla' al català, i en canvi de Vinyolí, meravelloses de poemes de Rilke.
Succeeix - me'n vaig adonar traduint 2666 - que, si tradueixes un text, hi entres molt més que no pas si el llegeixes, potser perquè és com si estiguessis escrivint la novel·la tu mateix, o reescrivint-la... Hauré de provar de traduir les Veus del Pamano al castellà a veure si hi entro i me la crec, he arribat fins a la pàgina 114 i sóc incapaç d'enganxar-m'hi, de creure'm els seus personatges.
* * *
Traduir és com escriure una carta d'amor amb un diccionari - fi de la cita.
El primer que es perd en una traducció és la poesia - fi de la cita.
.png "English"){kind=small}
9 Comentaris
A mi em va semblar un rotllo, ja ho havia dit.
ResponEliminaNo volia afegir llenya, però "de pa sucat amb oli" i de "tres al cuarto" guarden connotacions diferents. Digues-li dieta mediterrània.
ResponEliminaEs troben moltes perles en aquests diaris que es fan de forma simultània en català i castellà.
ResponEliminaaixó meu de ser psicològic Júlia, o potser és que he perdut les manies, abans m'acavaba tot el que començana a llegir, i últimament no estic per endergues, si no m'agrada, la deixo i santes pasqües. Però amb les veus del Pamano com va ser un éxit em vaig imposar llegir-la, però ja m'ho he deixat còrrer.
ResponEliminaja Allau, aixó és el que tradueix Google, vol dir doncs que algu li va dir al traductor que 'pa sucat amb oli' podria traduir-se com 'de tres al cuarto', suposo que podriem considerar aixó, poca cosa, o irrellevant, 'un projecte de pa sucat amb oli' o 'un proyecto de tres al cuarto' poca cosa o fotessa.
ResponEliminaCada vegada menys Júlia, quan va començar el periódico en català si que n'hi havia moltes. I a la Vanguardia en català tambè en trobo de tan en tant.
ResponEliminaA mi me cuesta escribir y no cometer faltas en catalán. Odio las faltas. Me expreso mejor en castellano (quizá porque ni mi madre, ni mi padre, ni en el colegio, ni en la niñez y en el poblado nadie lo hablaba), utilizo frecuentemente el traductor para escribir. Lo curioso es que no puedo leer poesía catalana traducida, porque me suena fatal y le encuentro los defectos de falta de ritmo o de significado. Por eso creo que la lengua original, sea cual fuere, es lo mejor para escribir lo que se desea.
ResponEliminaMi hijo y su señora hablan catalán en la mesa, y yo lo hablo con ella, y a veces , es curioso, pero se produce de manera natural, se mantiene la conversación a cuatro bandas y dos idiomas. Y no me desagrada.
Salut
Miquel, hauria d'estar prohibit per llei traduir la poesia. Quan a parlar a quatre bandes es fa dificil, s'acaba parlant en castellà.
ResponEliminaDoncs jo recordo lo de la Macarena i los del rio juntament amb els drets de ls cançó que a America els va tenir una altra gent i van modificar el sentit i la lletra de la cançò però jo no sé pas què en volien fer i van plegar.
ResponEliminaEvident ment allò de "sse la dió con doh amigos" ho van treure... hehe! No sé ara qui més hi havia d'haver tret molts més o tants com els Del Río mateix i ha passat i passarà sempre mentre... mentre i hagi una Otan... compto.