Un llibre de contes de Quim Monzó es titulava Mil cretins, i diria que es quedava curt. N'hi ha molts més pel que llegeixo i escolto. Per exemple les desbarrades que es diuen sobre la malnutrició arran de l'informe del Síndic de greuges en què parlava de 50.000 nens a Catalunya, desnodrits, o sia que passaven gana, encara que després ja és va començar a parlar de nens malnodrits. 
Li ha hagut d'esmenar la plana el Col·legi de metges, millor dit, la Societat Catalana de Pediatría,  explicant que si de cas els nens o molts nens de casa nostra estan malnodrits, i ho estan sobre tot els fills d'immigrants marroquins o sud-americans que no segueixen la dieta mediterrània - una altra bestiesa - car la dieta Mediterrània la segueix a la pràctica molt poca gent. A sant de que sinó els MacDonald's i similars, estarien curulls de mainada i jovent als qui els hi agrada aquest tipus de menjar que res en té de mediterrani.
Suposo que els de la meva generació (els nascuts al 45) estaven tots malnodrits, ja que a banda de no seguir la dieta mediterrània, els de secà, poc provàvem el peix, i no massa la carn, molt de gra, escudella, pa i embotit, així com verdura, i sobretot a penes pastilles i ni pensar-hi d'antibiotics, que aqui si que hi ha un problema greu del que ningu en parla, de com s'està entaxonant de medicaments a la mainada.

Des que el síndic de greuges va donar a conèixer el seu informe, hi ha hagut moltes reaccions dels opinadors que han tirat la majoria de demagògia bastant barroera aplicant una sèrie de clixés clàssics a l'us sobre el tema, des del desconeixement i la palesa ignorància que els sol acompanyar en general.
Quant als polítics, en la seva línia miserable de foc obert contra el Govern agafant-se al que sigui. Ara resulta que s'ha d'aturar tot perquè el Govern comparegui al parlament (ho farà a finals d'agost), i el que és més trist, el que fa més ràbia, és que ja sabem per endavant el que diran els uns i altres, i als nens que els donin pel sac que ni als uns ni als altres els importen un rave. 
Ens podrien fer un favor a bastants i anar-se'n uns i altres de vacances, almenys ens deixarien tranquils i no hauriem de patir la seva estultícia.