Per sortir del tema Samaranch que ha portat més controvèrsia de la que pensava, sincerament no m'agraden algunes de les derivades de la Via Catalana, en alguns aspectes cumbaieja, molt d'aquí - per cert - però anuncis com aquest de la foto, més aviat diria que no donen seriositat al projecte, projecte que malgrat vel·leïtats com aquesta, tinc la percepció que anirà bé, i no dic que no serveixi per generar algun moviment en la nostra classe política, vegis sinó el que passar l'onze de setembre passat, i tot perquè els ciutadans, la majoria silenciosa va passar sense cridar massa però fent-se sentir, per davant dels nostres polítics que encara segueixen a remolc, vegis si no l'hi vaig, no hi vaig, hi vaig a títol personal i altres tripijocs que demostren com estan de desorientats els nostres representants al Parlament, i no se jo si aquests són els que han de tirar el projecte de la consulta endavant i les conseqüències posteriors, suposant que la consulta surti com molts estan convençuts que sortirà i jo no ho tinc tant clar. Deu ser com diria Gil de Biedma que simplement estic cansat, però sigui per això o perquè estic escarmentat, sóc incapaç d'il·lusionar-me i participar en aquesta proposta, suposo que no crec en els qui han de dur endavant - presumptament - el projecte de la consulta i posterior independència. I el que no m'agrada, és el rebuig visceral contra els qui com jo, no ho veiem clar, un rebuig excloent que ens fa quedar com a mals patriotes i traïdors al país, i tampoc és això, potser no serem nosaltres els qui acabarem fent mal al país. No ho sé, el temps ho dirà. Dit això, el que no es pot fer és vendre la independència com si un cop assolida això fos Hollywood, com pintava ahir el Conseller Puig, altra cosa seria que ens expliqués que els primers temps serien durs, molt durs, i que caldria l'esforç de tots per tirar endavant el País, i aquest discurs sí que el compro, perquè seria realista i honest.