No hauria de sorprendre a ningú l'immobilisme del Govern de Madrid davant la via catalana, o qualsevulla reivindicació que es faci des de Catalunya, saben del nostre caràcter pactista y també que som un poble de cagats que sempre ens acabem conformant amb del que ens posen de més a la menjadora, i amb això ja ens tenen contents. Creuen que amb una mica de pacte fiscal més i uns quants diners més acabaran amb aquesta revolta, perquè el que està succeint a Catalunya és una revolta - pacífica - però una revolta en tota regla.
No s'adonen que el que varen titllar de 'calentura' l'11 de setembre de 2012, ha estat una 'febrada' aquest 11 de setembre, i contra aquesta febrada no hi valen ja pactes fiscal arregladets i alguna concessió més del senyor als vassalls.
La obsessió d'agafar-se a la constitució del Pp, una constitució que la seva matriu Ap no la va votar, la legalitat vigent, etc, no ens hauria de preocupar, al cap i a la fi en aquest Estat on està legalitzada la Falange, o la Fundación Francisco Franco i altres subgrupuscles feixistoides, no s'entén que una consulta, una consulta democràtica a un poble no es pugui autoritzar, em refereixo a una consulta del Govern de la Generalitat, no la bestiesa aquesta d'una consulta pactada que no s'aguanta per enlloc.
Madrid té un problema greu damunt seu i no se si n'és del tot conscient, i ja que parlo de revolta, les revoltes no es pacten ni es demana permís per dur-les a terme, simplement es fan.
Dit això, el que em pregunto és si estem disposats a fer la revolta, amb les dificultats i sacrificis que comportaria, i no ho dic per la classe dirigent, sinó per la ciutadania (majoria silenciosa inclosa) que una cosa és fer una via festiva un dia i l'altre serien anys de sacrifici i penúria.

És per això que el Govern de Madrid aferrat a la Constitució resta immòbil, el temps juga a favor seu.