Artur Mas va refredar ahir les expectatives de les bases del catalanisme, posposant la consulta l a l'any 2016, una consulta confosa i plena de 'considerandos' lluny de la que s'havia compromés pel 2014 i per un si per un no, i prou. És a dir, en la pràctica, descartant-la. La paradoxa és que l'alternativa del president són unes suposades eleccions plebiscitàries a finals de 2016, després que el Govern hagi tingut dos anys per endreçar el país, arreglar l'economia, crear ocupació i acabar amb les retallades”. Res d'això passarà, perquè si hi ha espoli com afirmen, si hi ha ofec, no ens en podem sortir. Aquesta és una afirmació d'Artur Mas que, no sé si pretesament o no, deixa fora de joc una de les tesis principals del sobiranisme: De cop, Mas ha vist la llum i veu possible la prosperitat econòmica dins de l'actual sistema de repartiment.

O sigui que guardem al congelador l'espoli fiscal, l'asfíxia econòmica, el Madrid ens roba i tornem al peix al cove i ens passem pel folre la consulta prèvia a la independència. Si és que es veia a venir, quan deia que no eren de fiar Mas i els de CIu, no anava errat, han estat independentistes ocasionals, forçats per les conseqüències de la manifestació dels 250.000 de l'onze de setembre que els va agafar amb el pas canviat.

També és possible que aquest ajornament de la consulta pel 2014 sigui una jugada pensada per rebaixar la pressió sobre el Govern de Madrid i aconseguir algun un pacte fiscal amb cara i ulls, o sia el peix al cove de Jordi Pujol, encara que no se pas com ho vendria el Sr.Mas a la ciutadania i menys encara als seus socis d'ERC. De fet, aquesta actitud, aquesta nova situació seria la més raonable i adient a la manera de fer i obrar de CIu, o sia tornar a la puta i la ramoneta de la que fa poc en feien escarafalls, Jordi Pujol el primer.

Artur Mas ha fet que la Via Catalana deixi de ser tot l'important que podia ser, transformant-la en una manifestació pacíficament folklòrica que quedarà bé pels informatius internacionals i s'oblidarà l'endemà. Mas, ha intentat anticipar-se a les conseqüències de la Via una setmana abans que es produeixi, per evitar que aquesta el sobrepassés, i possiblement també, sabedor que el setmanari El Tiempo desvetllaria les seves trobades amb Mariano Rajoy, s'ha vist obligat a treure's la careta i mostrar-se tal com és: un fals independentista, un independentista ocasional.

Diu Tardà que li pesa la síndrome de Cambó, o els del Pp la de Companys. No!, no és això, simplement tot aquest paripé des de l'any passat, tota aquesta falsa farsa posada en escena no ha estat més que politiqueig de baixa volada, i l'únic que ha aconseguit Artur Mas amb les declaracions d'ahir és desconcertar i indignar al món independentista, i la indignació i el desconcert són a curt i mig termini imposibles de liderar, encara que passin dos anys fins que convoqui les eleccions que en diu plebiscitàries.

Molt em temo que ahir Artur Mas va cavar la seva fosa política i darrere seu la de la seva coalició. El temps ho dirà, dos anys passen molt aviat tot i la crisi i les seves dificultats, però la gent, aquesta vegada no esborrarà de la seva memòria la bruta jugada de l'encara President de la Generalitat. No cal 'Delenda és CIu', s'ha destruït tota sola víctima de la seva incongruència.