Aquest comentari el vaig publicar el setembre de 2010, tocava un tema que em sembla no ha comentat ningú, la independència emocional, o sia el vot independentista dels qui no són independentistes. Voldria reblar en el tema arran de l'escrit d'en Lluís a Mil Dimonis, perquè crec que ens estem enganyant en el sentit real del vot dels ciutadans i ves que a l'hora de la veritat no es trobin els de la Generalitat amb una sorpresa desagradable. Fixeu-vos que (tot s'ha de reconèixer) la intenció de vot i postura d'una part de l'electorat ha canviat, però tinc dubtes raonables de què hi hagi (reals) tants independentistes com semblen haver-hi. Com en Lluís o jo mateix, n'hi ha molts que dubtem.
Fixeu-vos com han canviat els tants per cent en quatre anys, aquí es parlava d'un 37% de suport a la independència, i ja es veu com ha pujat

"El suport a la independència de Catalunya s'eleva avui al 37% mentre que el rebuig a la independència cau al 41%, segons una enquesta de l'Institut Noxa per a La Vanguardia de fa uns mesos. Això situa la diferència en només quatre punts, mentre que el novembre de 2008 la diferència era de 14 punts i l'octubre del 2009, d'onze.
L'independentisme creix especialment entre els votants del PSC, que fa dos mesos donaven suport a la independència en un 22% i actualment ja puja al 35%. Els votants de CiU segueixen dividits, amb percentatges a favor i en contra al voltant del 40%, mentre que a ICV-EUiA un 41% està ara a favor i un 51%, en contra. Vuit de cada deu votants d'Esquerra aposta per la independència, mentre que tres de cada quatre del PP la rebutja.... i fins aquí el bonic conte de la lletera.
La realitat és que en els últims mesos s'ha produït un augment de l'independentisme emocional, producte del català emprenyat, del català cansat, del català en crisi... Van mal dades, i en la nostra societat ha quallat la idea de separar-nos d'aquest llast feixuc, antiquat i oneròs dit Espanya. Però no per un sentiment de Pàtria, de País, simplement`per esgotament, avorriment, per la constatació que ès un mal company de viatge amb el qui anem enlloc i amb la creença - dubtosa - que sense ella aniriem millor, segons expliquen els números que amb relativa bona fe presenten alguns erudits pro independentistes.
La meva postura sobre aquests conceptes de Pàtria, Nació, és clara. Visc al segle XXI, i soc conscient que aquests conceptes són antiquats i no tenen cap raó de ser el dia d'avui, és més sembla s'haurien ja d'haver superat del tot. No es pot construir el futur amb conceptes del segle XIX, que és quan es varen formar les nacions. Sóc dels qui es creu (dels pocs) el concepte d'Europa i el fet de ser i considerar-me Europeu, tot i que el projecte és encara a les beceroles i avança lentament, molt lentament.
Es va en el camí d'una Europa unida i forta i aquí anem a la fragmentació que és exactament a l'inrevés, tot perquè n'estem farts d'aquest ens anquilosat que es Espanya, sense adonar-nos-en, que molts del defectes que li critiquem els compartim amb gaire entusiasme. Compartim la patètica mediocritat de representants polítics, amb els que no es pot anar enlloc. No tenen ni full ni ruta, i per protegir-se del sol en comptes de posar el palmell de la mà com els indis en horitzontal el posen en vertical, de manera que el més lluny que hi veuen és la seva panxa o les puntes de les sabates.

I en tot aquest assumpte, que hi diu Espanya? Res, saben de vell que som inofensius, que com un gos petaner bordem pero no mosseguem i que en aquesta qüestió com en altres només ens quedem amb l'elegant e impúdic fet del gest, en un etern coitus interruptus. Hi ha un vell acudit de Woody Allen a Annie Hall que seria l'imaginari de com ens contempla Espanya:
-
 "Doctor, el meu germà és boig, es creu que és una gallina...
I perquè no l'ingressa en un manicomi? - li pregunta aquest -Veurà, diu Allen....és que necessito els seus ous."

I és que, com Israelians i Palestins, estem condemnats a entendre'ns."

A banda de tot el que pugui creure o manifestar, en cas que se celebrés la consulta, ja vaig manifestar fa uns dies en un altre escrit que no tenia cap altre opció que votar que si.