UNA POSTURA SENSATA
Ara que ens haviem apres com anava tot aixó dels avions, de les cabines i la seva porta, i previament un altre curset de tsunamis i el que pertoqui davant la tragèdia, ens toca un curset accelerat de brots psicòtics, mentre a la Mediterrània se'ns ofeguen germans de 900 en 900 i el discurs hipócrita de l'administració europea és el mateix de fa un any quan el naufragi a Sicilia o ...
MASSA OMBRES I POQUES LLUMS
Balanç positiu, però amb alguns borrons. L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha repassat els seus 23 anys al capdavant del Govern català amb un regust agredolç, i és que si bé ha reivindicat la seva tasca en la construcció de la Catalunya posttransició, també ha admès errors de caràcter personal: "Hem deixat empremtes molt bones per a Catalunya, però alguna no ha estat adequada".&...
RECICLEU, RECICLEU MALEÏTS
Cada época en la història dels homínids té les seves deries, a qual més inutil i esbojarrada. Actualment entre altres hi ha la de que s'ha de reciclar. Verge de la era creu! de totes les bestieses que s'ha inventat l'home a banda de la Santísima Trinitat, reciclar és de les més grosses i inùtils.
Reciclar? per a què.
No cal reciclar aigua (en sobra) així com menjar. I el plàstic?, que ...
PODEN?
Deveu haver sentit moltes vegades esgrimir aquell principi segons el qual 'el fi no justifica els mitjans'. Fixeu-vos-hi bé, però, qui són els qui el profereixen. Veureu com en la major part dels casos, es tracta d'un senyor que seu en una butaca, que no vol recordar com ha arribat a seure-hi i que menys encara vol que l'en facen aixecar. Reflexionaba Fuster sobre aquest principi, i se ...
L'AUTOBÚS TARONJA
El millor que es podria fer amb l'autobús taronja (com el color de C's) és deixar-los que pasturin per on vulguin, i ignorar-los, és on se'ls pot fer mès mal, car el que pretenen és el que estan aconseguint, que es parli d'ells i de la seva baixesa moral i ética. Aqui podeu saber quina mena de personal hi ha a la organització innombrable. De fet són en certa manera els de sempre, els de tota...
LA COMÈDIA DE FALSET
El dia 5 de gener de 2016, vaig publicar aquest escrit, on Xavier Monge de la CUP destapaba el frau del procés i anticipava com acabaria tres anys més tard. El més controvertit és el concepte: mandat del poble, que es en nom d'aquest suposat mandat que s'ha fet tot el procés, el 6/7 de setembre, l'1 d'Octubre, i el 21 d'octubre, i aquest mandat encara ningú ha reconegut que no és tal, que ...
Un símbol d'una generació. Ara ens el trobarem fins a la sopa. Per bé o per mal.
ResponEliminaSalut
Me acabo de enterar...No , no ha sido el mejor día.
ResponEliminaLamentablement avui ha mort un dels meus ídols de joventut i un model de conducta coherent. Un poeta i un exemple per a la maduresa. Coses que mai no serà la teva primera comentarista, dit de passada.
ResponEliminaEn qualsevol cas, sempre tindré present la seva versió de "The Raven":
http://youtu.be/rrys8knY53I
Gràcies per la teva efemèride.
A mi Lou Reed me seguirá sonando asi.
ResponEliminaLo bueno de ser un músico de su categoría es que nunca mueres del todo.
Malgrat el seu caràcter aspre, ja es veu per la resposta de la xarxa que va marcar indeleblement diverses generacions.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHe tornat al teu homenatge per dir-te que potser més que "The Raven" li podem posar "The bells", la meva peça favorita de la seva època sorollista:
ResponEliminahttp://youtu.be/VFenqBmKqGQ
Per sort ens ha deixat en companyia de la seva música. Bons records
ResponEliminaI ja que som del vallès, jo et proposo la versió vallesana (i quasi insuperable) del Reed:
ResponEliminahttp://youtu.be/gEufv5jkyFU
quatre dies Montse, i a una altra cosa.
ResponEliminaLluís, es referent per a molta gent de diferents generacions.
ResponEliminaTEMUJIN, esta quizas sea su canción más conocida, hay muchas versiones, una de ellas de Albert Pla
ResponEliminahttp://youtu.be/gEufv5jkyFU
així és Allau, i a més a més no es va repetir ni adocenar, ans al contrari es va anar reinventant.
ResponEliminaConeixia la versió de Pla, gràcies de totes maneres Lluís.
ResponElimina