A voltes amb l'espionatge telefònic dels serveis secrets dels Estats Units a Europa destapats per Snowden, tan a polítics, alts dirigents o ciutadans en general, no crec que ningú - encara que alguns s'esguincin les vestidures - s'hagi sorprés. Diria que tots els governs, sobretot a ran de l'11-S espíen a tort i a dret, o l'ùnic que fan ara és un solemne acte d'hipocresia.

Fa ja uns quants anys, al Parlament Britànic varen interpel·lar Margaret Tatcher (que no era ni és pas sant de la meva devoció) demanant-li explicacions sobre una acció violenta amb el resultat de dos morts, que les S.A.S. havien fet a Gibraltar d’uns pressumptes militants de l‘Ira.
La resposta de Margaret Tatcher fou concloent: el Govern de Sa Majestat Britànica no te serveis secrets i si en te no ho sap, puig són secrets. I aquí es va acabar la interpel·lació parlamentaria.

Ja estàvem avisats per Orwell per on anirien els trets en un futur que és ja present