L'equip de música que tinc a casa entre la tele i l'ordinador té una edat (es poden escoltar CD's) però no té pletina per escoltar LP'S, i disposa també de reproductor de casset. Curiosament sempre escolto la mateixa cinta de casset on hi tinc gravats Shadows, Santana i Pat Metheny, i no me'n canso d'escoltar-la, diguessim que forma part del meu fons musical quan estic a l'ordinador. Quan al CD com està encallat i no puc treure el que hi ha dins, escolto de tan en tant Tubular Bells de Mike Olfield. Digueu-me nostàlgic reduccionista, però ja m'està bé. 

 Aixó ho deia fa un any, i heus ací un clar exemple de procastinació per part meva o de les meves parts; un any més tard però, finalment he arreglat la pletina i ja puc escoltar el CD que vulgui, ara, la cinta de cassette ha passat a millor vida. 

 Per cert. Potser hauria d'haver descrit per als més joves que és una cinta de casset, o un LP, i qui eren the Shadows o fins i tot Santana. Deixo l'enllaç de la Wiqui per si de cas, que el temps passa molt de pressa. Massa, potser.