Això escrivia fa tres anys sobre Marc Màrquez, que avui s'ha proclamat campiò del món de moto GP. I ho ha fet davant d'un fantasma i un perdedor nat, i era així com havia de ser, els perdedors i els fantasmes sempre perden, nomès que en aquest cas ambdòs ho han fet amb un cert estil, més el perdedor que el fantasma, mentre il bambino Rossi s'ho miraba des d'una agredolça distancia. El nen de Castellar del Vallès sap que mai guanyarà un mundial, l'altre, el fantasme mallorquí amb cara de dibuixos animats (Calliou) tambè, però encara ho està paint. Són dues maneres diferents de perdre. 

Mentre, el nen de qui parlava fa ja tres anys riu, i riu són pare i sa mare, la que el va parir, amb dos collons, com ha dit ella avui a telahinco.