.

DEL TEIATRU




Parlava ahir Júlia, a la Panxa del Bou del Teatre Romea. Poc puc aportar de comentari al seu escrit. La meva experiència teatral és tan minsa, que aviat está explicada. Us en faig un "curriculum butacae":

- els pastorets.

- El visón volador (vodevil de Franz Johan i Arthut Kaps)

- Evita, a Londres i a Barcelona.

- Mar i cel.

i ja está.

Ben mirat fins i tot fa vergonya, però és el que hi ha. És cert, i ja ho he explicat en aquest mateix bloc en alguna ocasió que m'havia empassat i de bon grat tots els estudio 1 o primera fila a TV1 i en blanc i negre, on representaven obres de Casona, J.B. Priestley, Arthur Miller, Buero Vallejo i altres autors que ara no recordo, i m'agradava fins al punt d'anar a dormir tard, raresa en el meu cas que només té la seva excepció en un partit a la tele del Barça.
-
Haig de dir també, que de la mateixa manera que no vaig al teatre, fa temps que he deixa't d'anar al cinema, suposo des que varen deixar de projectar pel·lícules i només posen a la cartellera filmes, car les pel·lícules aquí a Sabadell, no les podem pas veure i l'únic que hi ha són superproduccions americanes.

Però, tornant al teatre, un dels motius de no anar-hi de sempre és que des del meu punt de vista i en el meu cas, no té raó de ser, entenc és un concepte antiquat on el text que és el més important sol quedar en segon terme absorbit per posades en escena o grandiloqüents o minimalistes que en els dos casos desconcerten i distreuen a l'espectador. A més a més el teatre està ubicat en un nivell superior al del espectador i els actors ha de declamar en excés per a ser escoltats i tot plegat em dona la sensació d'una certa ampul·losa banalitat sobre-actuada que fa no hi acabi d'entrar. 
Veient Mar i cel amb el vaixell pirata i tot l'espectacle en si, em venia al cap el mateix dut al cinema i l'espectacle teatral ja dequeia a l'instant.

Suposo que dec anar errat, atès hi ha molta gent a la que li agrada i hi va al teatre o teiatru, malgrat l'iva del ministre, però a mi, sincerament no m'acaba de fer el pes, i és per això que no hi vaig. És prou sabut que al món hi ha gustos per a tot.
.

 

11 comentaris:

  1. Hace poco me escapé con mi señora a ver una obra de aficionados en el Poble Nou, en L´Aliança...Creo hacia años que no reí tanto...
    Si la obra es medianamente pasable y los actores buenos, siempre me apunto.
    Salut

    ResponElimina
  2. El teatre, com la pintura i moltes altres coses, s'ha apartat de la gent 'del poble', en general, a la recerca de modernitats diverses, jo hi vaig molt poc, ara, normalment em sembla un 'timo' considerant el que pagues. Anar al teatre o al cinema tenia abans un component social i de relació que ara és diferent, al menys per a la gent grandeta.

    Jo no he anat mai a futbol, per exemple. Fins i tot llegeixo menys que abans car surt molta palla i veig defectes que abans no veia, en els llibres.

    Amb el teatre d'aficionats sense complexos també hi he gaudit molt.

    L'edat tot ho relativitza i acabes fent allò que et ve de gust, sense presions exteriors ni condicionants 'intel·lectuals'

    ResponElimina
  3. L'edat compta molt, de vegades els meus fills o nebots han trobat original una obra -cine o teatre- que a mi em semblava més vista que el tebeo, potser ha de ser així, que tot sigui nou una i una altra vegada.

    ResponElimina
  4. Francesc, jo no sé què passa amb el teatre, és possible que sigui com diu Júlia que una part del problema és que és car, i ho és, però contem que hi ha moltes despeses. Però perquè a Madrid es fa més teatre que aquí i amb actrius i actors catalans? Una altra prova són els dels musicals. Aquí duren molt menys en comparació (si val la comparació, amb Londres. Abans has citat al Romea. Jo vaig llei un cop que al Romea com a origen tenia un altre nom posat des de Madrid, i com es van adonar que la gent no ho acceptava el van canviar pel nom de Romea, això va ser més passable, però les obres seguien sent castellanes o gairebé, i com pràcticament al seu costat hi havia un altre teatre en català la gent anava allà. (no recordo el nom, t'ho diré quan ho sàpiga) .
    I per Miquel. En l'Aliança de Poble Nou s'han fet grans obres i molta sarsuela, i alguna pel·lícula. A mi de petit em portaven els meus pares perquè feien sarsuela molt sovint hi era molt barat, i això que cantava Marcos Redondo .
    En definitiva, que la cultura ha caigut en un pou, profund, profund ...

    ResponElimina
  5. deu ser questió d'acostumar-s'hi Miquel.

    ResponElimina
  6. en això de llegir anem parells Júlia, cada vegada em fa més mandra, llevat que trobi alguna novel·la que realment m'enganxi.

    ResponElimina
  7. Josep, a Madrid potser hi ha més tradició teatral de vell, per la cosa de la gent de provincies que i va de visita. I és cert, els musicals allí tenen més gent i duren més temps.

    ResponElimina
  8. Hoy mi mujer me ha invitado a ver La Traviata que la van a poner en Burgos, ya ha comprado las entradas, aunque he de reconocer que yo no soy persona que vaya al teatro ni a la opera, seguramente por despiste...

    ResponElimina
  9. Verdi es muy digerible Temujin, te gustará la Traviata.

    ResponElimina
  10. La tengo en disco en mi coche, es de lo poco que conozco...

    ResponElimina