Em sap greu i se'm va passar, va ser per a mi, malgrat no conèixer al personatge, una mort molt sentida, el passat 22 d'aquest més va fer 7 anys que ens va deixar 'el  ninotaire' Francesc Vila ni Rufas 'Cesc', deia Vinyoli que, la mort és purament un canvi més. Devia tenir un dia molt optimista quan va deixar anar aquesta frase. Fuster - més pragmàtic - deia que la mort és l'oblit, més a la llarga que a la curta, - potser - però l'oblit al cap i a la fi. 
Avui, després d'un dens i llarc dinar de Sant Esteve, de sobte l'he recordat, no sabia el dia exacte però si que era per aquestes festes nadalenques on no hauria de morir mai ningú. Potser, en recordar-lo l'he rescatat de l'oblit que deia Fuster, i, és possible que els més joves que passen per ací, ni tan sols sàpiguen qui era Francesc Vila i Rufas 'Cesc' de professió ' ninotaire'

 Al seu dia, fa set anys, li vaig dedicar aquest curt i escruixidor text, que malauradament és aplicable a qualsevol de nosaltres quan arribi l'acte final de la comèdia:



Le dernier acte est sanglant, quelque belle
que soit la comédie en tout le reste. 
On jette enfin de la terre sur la tête, 
et en voilà pour jamais.