Perquè compro cada dia 'el Periódico'?. Aquesta és la pregunta que em faig fa ja uns anys. Compro uns fulls de paper sense grapar que destenyeixen i que apareixen caducats amb noticies importants del dia anterior i en les menors amb retards de set o vuit dies.
A sobre, a mi m'agradaria comprar la Vanguardia atès és el diari que té més contingut i més opinió també, amb l'afegit de la contra, però la senyora prefereix el Periódico que no té ni suc ni bruc ni on agafar-se. A sobre aquests adalils de la informació, de la denuncia contra la inflació al seu moment o dels augments de preus cada més de gener de l'Administració, callaren com a putes quan varen apujar les seves antigalles obsoletes en paper, ah! i cada vegada en menys gruix de paper. Ni tan sols es varen molestar en justificar l'augment fet per la cara, (el del diumenge a banda).
Aquests diaris caducats talment com la ràdio enquistada en esquemes obsolets resten ara sorpresos, admirats i esmaperduts de que tota la poca, molta o dispersa informació que els arriba és a traves de les noves tecnologies (Internet: blocs, facebook o twitter). Tenen l'evidencia als nassos del que no han volgut o no han sabut veure, ni tan sols els diaris digitals que són com els de paper però amb una mica més d’actualitat en el temps real (hi ha de tot).
Sembla comencen a entendre que la informació ja no és part dels enviats especials, dels corresponsals i d'ells mateixos, la informació al moment és dels ciutadans, de qualsevol ciutadà arreu del món que amb un simple mòbil i un ordinador, o un mòbil d'última generació por informar al moment del que està succeint, aquest cinquè poder, nou, els ha agafat per sorpresa, sembla, atès el menysteniment que els gurus de la informació tenien vers aquests nous ciutadans/reporters. Es diu que el problema d'aquesta informació és que és dispersa i poc o gens contrastada. Bé, tan o tant poc com la que donen els mitjans als qui ja els hi han colat més d'un gol, per a no dir golejada. Malgrat tot continuaràn igual mentre duri la rifeta, que ja s'acaba.
Aquests diaris caducats talment com la ràdio enquistada en esquemes obsolets resten ara sorpresos, admirats i esmaperduts de que tota la poca, molta o dispersa informació que els arriba és a traves de les noves tecnologies (Internet: blocs, facebook o twitter). Tenen l'evidencia als nassos del que no han volgut o no han sabut veure, ni tan sols els diaris digitals que són com els de paper però amb una mica més d’actualitat en el temps real (hi ha de tot).
Sembla comencen a entendre que la informació ja no és part dels enviats especials, dels corresponsals i d'ells mateixos, la informació al moment és dels ciutadans, de qualsevol ciutadà arreu del món que amb un simple mòbil i un ordinador, o un mòbil d'última generació por informar al moment del que està succeint, aquest cinquè poder, nou, els ha agafat per sorpresa, sembla, atès el menysteniment que els gurus de la informació tenien vers aquests nous ciutadans/reporters. Es diu que el problema d'aquesta informació és que és dispersa i poc o gens contrastada. Bé, tan o tant poc com la que donen els mitjans als qui ja els hi han colat més d'un gol, per a no dir golejada. Malgrat tot continuaràn igual mentre duri la rifeta, que ja s'acaba.
Continuo preguntant-me perquè segueixo comprant el diari cada dia, si ni tan sols faig ja els mots encreuats.
.
Potser per romanticisme?
ResponEliminaLos periódicos de papel deben servir en estos tiempos tan rápidos para comentar la información, para completar el titular electrónico. Yo leo el panfleto publicitario del PP que sirve para informarme de lo bien que vivimos en Burgos gracias al PP y para leer algunas cosas que yo conozco de primera mano y ver como no tienen ni puta idea de lo que dicen.
ResponEliminaFrancesc, pensa-ho una estona, i veuràs com la Loreto té raó. Jo llegeixo les columnes d'opinió de l'ARA, i no cada dia, clar.
ResponEliminaAntoni Bassas, procuro que no s’escapi.
Alguna cosa semblant ens va dir l'altre dia en un "arravatament" de sinceritat el nostre comú amic Miquel, parlant de La Vanguardia.
Loreto li hagués dit que potser per romanticisme.
Gregorio Morán los sábados. Kap todos los días y las sepias en ocasiones...lo demás está demás.
ResponEliminasalut
Loreto, de fet és més pura rutina i que a la meva dona li agrada llegir-lo per la tarda. Jo, a primera hora del matí ja m'els he llegit tots en la versiò digital.
ResponEliminaLo peor TEMUJIN, és que no valen para su función más importante, ponerlos en el suelo después de fregar o envolver el bocadillo, destiñen, con eso de la tinta ecólogica.
ResponEliminaJOSEP, si estás connectat vas directament al digital.
ResponEliminaLo poc Miquel, és molt, en aquest cas.
ResponEliminaFrancesc, per llegir-los en digital ara ho han complicat molt, i ho entenc, gratuít tampoc pot ser sempre, almenys els articles d'opinió, que és el que llegeixo. Tots menys El Periódico són de pagament, i l'ARA pots llegir un de sol al dia, tret que siguis un abonat, però si sóc abonat per això ja ho llegeixo en paper.
ResponEliminaJosep: haurem d'acabar pagant per llegir els articles d'opinió dels digitals, té la seva lògica, amb la publicitat no n'hi ha prou.
ResponElimina