.

EUTANASIA AMB XAMPANY


Emiel Pauwels, considerat l'atleta més vell de Bèlgica amb 95 anys, es va sotmetre aquest dimarts a l'eutanàsia després de compartir unes copes de xampany de comiat amb els seus familiars i amics, segons ha informat la cadena de televisió belga RTL. Pauwels, que va explicar dilluns que "no lamenta" deixar aquest món i que "no té cap por a la mort".

"¿Qui no voldria acabar amb un got de xampany i en companyia de tots els seus éssers estimats?", va preguntar Pauwels al ser fotografiat en el seu comiat un dia abans de sotmetre's a l'eutanàsia. Les fotografies publicades el mostren somrient, a punt de brindar amb els membres de la seva família, els seus amics i els companys del seu club d'atletisme, tots reunits al seu domicili.  Pauwels, que tenia un càncer d'estómac en fase terminal, va rebre la injecció mortal a casa seva, a la ciutat de Bruges. En els seus últims moments tenia al seu costat el seu fill Eddy, que va dir respectar la voluntat del seu pare, però que trobava "difícil pensar que és l'última vegada que estem junts".

Obsessionat com estic amb la mort, em sembla aquesta una manera molt digne d'anar-se'n d'aquest món, lúcid i envoltat dels teus, abans el deteriorament físic o psíquic ho impedeixi. La eutanàsia és una decisió personal, car en no poder escollir el fet d'arribar aquí, almenys sí que s'ha adquirit el dret a marxar quan es vulgui, i no es tracta d'un suïcidi o d'un acte covard; decidir a 95 anys que ja n'hi ha prou i que això s'ha acabat i acomiadar-se de familiars i amics en una festa em sembla d'un gran elegància , honestedat i coherència en la seva última decisió.
 

15 comentaris:

  1. Es lo menos, yo haré lo mismo,(o eso deseo), con consentimiento o sin él, que me multen si tienen h....s

    ResponElimina
  2. Temujin, los occisos no pueden pagar.

    ResponElimina
  3. Oye a mi no me insultes, que tengo mi corazoncito...

    ResponElimina
  4. BUENO, dejemoslo en occiso muerto beatifícamente.

    ResponElimina
  5. Se me hace duro, decir otra cosa sería mentir, pero l entiendo a la perfección.
    NO lo veo como una "fiesta" de despedida, tampoco como un triunfo, lo veo una desición personal, pero no sabría como aceptarlo.
    Todos reunidos, con una copa de cava para decir adios...
    Me resulta chocante, no se como explicarme.
    El acto en si es cívico, y honrado. Coherente , pacífico y limpio, pero es como una fiesta y me cuesta aceptarlo...
    Salut

    ResponElimina
  6. Yo si estoy plenamente de acuerdo, y ojalá yo pudiera hacer lo mismo.
    Pienso que esto ocurre en parte porque nuestra cultura teme a la muerte.

    ResponElimina
  7. Miquel: no es una festa, és un comiat senzill, sent plenament conscient i envoltant dels seus, que és com hauria de ser. Almenys defuig la sordidesa.

    ResponElimina
  8. Doncs sí Josep, es un final com hauria de ser, ja que ha de ser.

    ResponElimina
  9. eutanàsia o suïcidi, covardia o valentia, acompanyat o en solitud, mentre un vulgui i pugui decidir, tan se val els noms i els afegits.

    ResponElimina
  10. Miquel: la clau està en decidir un quan anar-se'n, quan encara hi ha estat de consciència.

    ResponElimina
  11. Miquel: la clau està en decidir un quan anar-se'n, quan encara hi ha estat de consciència.

    ResponElimina